Category Archives: General
Campionat de Catalunya de Mùxing Terra
Desde GOSesport donem per finalitzat Campionat de Catalunya de Mushing Terra en Hostalric. Un Campionat ple de grans resultats, pero sobre tot de grans emocions.
Desde GOSesport volem transmetre que sense l’ajuda de tantissimes persones que han posat el seu granet de sorra, aquest projecte no hages sortit endevant.
El nostre mes profund agraïment a Gos Àrtic, per a la seva infinita voluntat de col·laboració i per deixar-nos el material necessari per a marcar el circuit en les millors garanties. A Fitdogs pels seus consells, el suport i també el material desat.
Al Club Canicross Les Franqueses, pel vostre suport i pel vostre mes sincer oferiment a ajudar en el que fos de menester. Tot un exemple a seguir per tots! Es un petit pas pero a l’ho molt gran. Els clubs treballant colze amb colze aconseguirem fer aquest esport gran. Moltes gracies!
A tots els voluntaris, que a pesar de la pluja i el temporal van aguantar estoicament i han treballats fins al final. Sense volsaltres aixo no hages estat possible!
Als fotògrafs. Una imatge val més que mil paraules.
Als companys d’equip i en especial a tots aquells que la nit de dissabte a diumenge, sense dubtar ni un sol segon, us vau posar a preparar el circuit alternatiu per a poder correr al dia següent. Que grans que sou!!! Moltes vegades el sacrifici d’uns pocs passa desapercebut, però nosaltres no tenim prou paraules d’agraïment!
A tots els participants, gossos i humans. Correr en aquestes condicions meteorològiques o es fàcil i tots us mereixeu un gran reconeixement. Als tirs llargs, que sabent el treball que habiem fet, tot i que la temperatura no fos la més adequada, vau sortir a rodar.
I, per suposat, a David i a Natalia. Pasió i amor cap a un esport transformat en un circuit inoblidable.
A tots, MIL MILONS DE GRACIES!!!
Especial agraïment als patrocinadors i colaboradors: Gosnet Sport Hostalric, Ajuntament d’Hostalric, FCEH – Federació Catalana d’Esports d’Hivern y Arion; a la Policia Local, hostalric i al grup de ADF Hostalric; a FITDOGS, Susana Veterinaria, Centre Veterinari El Masnou, Live Bikes, Windog Mushing, Anima Strath, Hurtta, Stangest, d.punt, FarmaSana, Ferreteria FLC i Supermercats Bonpreu i Esclat.
I ara si, les classificacions.
I la nota de premsa de la FCEH (recordem que ha estat record de participació!)
1ª Mushing i Canicross Les Planes de Montserrat – Collbató & El Bruc
El passat 6 de novembre es va celebrar a Collbato la primera cursa de la 23ena Lliga catalana de Musing i 11ena de Canicross. Va ser tot un èxit de participació de 119 corredors. Des de aqui volem agrair a l’ajuntament i a tots els col·laboradors el suport rebut.
A continuació us deixem els resultats:
Canicross:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSWEpEdW8tQUlvWnc/view
Mushing:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSeU1ZZVRzR2lUMXc/view
Relevos/Relleus:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSSEJDNHAtUGhrcmM/view
Final de la Lliga Catalana
A falta de dos proves populars a Palafolls i Bigues, la temporada de competicions oficiales queda finalitzada.
Els nostres socis han realitzat unes actuacions excel·lents, i per aixo els volem felicitar a tots. Han aconseguit tancar la temporada amb 12 podis finals de la Lliga Catalana de la FCEH, en les modalitats de canicross, bikejoring, skijoring i patinet.
FELICITAR-VOS A TOTS! per que a part dels podis,heu transmes el “fair play” per a sobre de l’ego, sens oblidar-vos de competir. Per que heu ante posat el benestar de les vostres mascotes.
GRACIES!!!
FINALIZAT EL I OPEN SOLIDARI GOSESPORT
Donar las gracies a tots els que heu participat i ajudat durant les proves per recaudar fons per a les protectores escollides en cadascuna de les competicions. L’acollda a sigut enorme, i ens sentims molt orgullosos de tots vosaltres.
En l’última prova, organitzada a Mataró, el Petjades 2016, s’ha fet l’entrega final de premis de l’OPEN SOLIDARI GOSESPORT.
En canicross absolut femení la guanyadora ha estat Nausica Córnado
En canicross absolut masculí el guanyador ha estat Javier Torres
En bikejoring femení la guanyadora ha estat Marta Barrufet
En bikejoring masculí el guanyador ha estatAlbert Subirats
En patinete el guanyador ha estat Xavier Tarifa.
L’enhorabona a tots els guanyadors i als acompanynts dels podis finals.
Tambe s’ha fet entrega dels premis a la categoria de menys de 15kg on en masculí el guanyador ha sigut Juanma Calderon, i en la femení Ana Garcia Cuartero.
Els millors gossos de protectora han estat en Kotxka (Angel de las Heras) i Leeloo (Nausica Córnado).
Gracies a tots els que ho heu fet possible.
Us esperem la propera temporada.
13 i 14 de Febrer. Copa Espanya. Vallgorguina 2016
Cap de setmana de competició, puntuable per Copa Espanya i molt a la vora de casa… No ens la podíem perdre!!
Dissabte en David treballa i em toca preparar-ho tot a mi. Si us plau que no em deixi res! Ho carrego tot i ens posem en marxa.
Jo porto a la Ghas, la Zoe, la Six i la Fox i més tard ja vindrà en David carregat amb el material.
Arribem a Vallgorguina sobre les 12.00 i anem a passar el control veterinari i recollim dorsals.
El pàrquing està ple i tots els de Gosesport estem escampats però ens anem trobant i ens anem posant al dia.
L’Inés ja te una panxeta increïble i l’Atzara i l’Oriol em donen un cop de mà amb els gossos i m’acompanyen a l’hora de dinar.
Va passant el temps i les temperatures van pujant i la organització prepara un circuit alternatiu de 3km però un cop al musher meeting ens comuniquen que la mànega del dissabte queda suspesa per les altes temperatures.
Recollim trastos i marxem cap a casa.
Diumenge ens llevem ben d’hora i ens posem en marxa.
Aquest cop els de Gosesport ens podem agrupar millor al pàrquing i estem més juntets.
En David em vol fer creure que no està nerviós però jo sé que una miqueta si que ho està, està molt il·lusionat i té moltes ganes de disfrutar amb les seves màquines, té plena confiança en elles tot i que sap que la Ghas té les seves limitacions.
Fem el ritual de sempre, hidratació, preparació, escalfament, treure’ls a fer les seves necessitats i cap a la línia de sortida.
Surto jo davant d’en David. L’Anna Mimó ens ha vingut a veure i a fer fotos, però al final la pobre acaba ajudant-nos i fent de Handler.
A mi m’aguanta la bici fins just a la sortida perquè jo pugui estar amb la Fox fins l’últim moment i poder tranquil·litzar-la, ho vam provar a Terrassa i ens va funcionar prou be.
Ens donen la sortida. Surt espectacular… i continua… i continua!! La meva cara ho diu tot, tinc un somriure d’orella a orella.
M’ho estic passant genial i sé que ella també. La Fox em tiba i m’afluixa segons li demano, em fa les dretes i les esquerres com mai i jo cada cop m’inflo més de lo orgullosa que em sento d’ella i de com mica en mica va millorant.
La vaig retenint perquè es senti segura, amb l’arnés agafat i protegida però mica en mica li vaig deixant tir i ella segueix responent. IMPRESSIONANT!!
A les baixades amb pedres continua quasi sense estar pendent de mi tot i que la bici trontolla i fa soroll. On fa tres curses enrere hagués parat en sec, aquí continua tibant com una campiona fins arribar a 1km de la meta.
Pobreta, ja no pot més i va afluixant. A pocs metres veig el cartell de 800m pel final, sé que ve pujada, apreto dents i cul i arribem a dalt com podem.
La Fox em mira super contenta, em mou la cua i jo m’abraço a ella amb una sensació de gratitud, emoció i orgull indescriptible.
Estic en un núvol, amb les cames trinxades però en un núvol!!. La Fox ho ha fet espectacular.
Em toca deixar-la, ja em sap greu, m’agradaria estar una estona més amb ella però he de fer canicross amb la Six i tinc el temps justet per anar a la línia de sortida.
Em poso el cinturó, agafo la Six i cap a la línia.
Ens donen la sortida i la Six surt disparada, jo al·lucino, que be que ho està fent!! A uns 200 metres de la sortida es para, comença a donar-me voltes i a voler pujar a coll… ja m’estranyava que anéssim tant be!… però de seguida es posa a davant i comença a tibar.
Arribem fins l’Anna Mimó que ens està esperant per fer-nos unes bones fotos i allà se’m torna a distreure però de seguida es torna a centrar.
Jo estic flipant. Estic flipant encara per la cursa de la Fox i al·lucinant amb la Six, no m’ho puc creure!!
A mig circuit ens avança la Nausica i un tiro de gossos, agafo la Six, ens apartem al marge i els deixem passar, quan ja estan una mica lluny continuem la marxa perquè la Six no s’espanti i ves per on… la Six es torna a enxufar. No té un tibar veloç ni fort però si constant i a mi em va de conya el ritme que portem. Estic disfrutant com una nena petita, fins i tot les cames deixen de fer-me mal!!
Arribem al cartell dels 800 metres i penso.. Buffffff.. la última pujada.. moriré però la Six no m’abandona, continua tirant de mi, al seu ritme, sense parar i arribem fins al final.
Estic super contenta, em sento genial, estic orgullosa de les dues curses.
Parlo amb en David que diu que les gosses ho han donat tot, però que la Ghas ha petat, pobreta, no li pot seguir el ritme a la super Zoe.
Està content i motivat, amb ganes i això és algo que ja feia temps que li tocava viure. s’ho mereix molt.
Ens esperem els resultats i si estàvem contents… encara ens hi posem més!!! En David acaba en una super 4a posició i jo en una super 3a en bikejoring i en canicross una super penúltima posició! jajajajjaja
Ens acomiadem d’aquesta gran família del canicross fins a la propera.
Felicito a tots els que heu participat i sobretot els que heu doblat, era un circuit dur.
Oller del Mas – Marc i Ona
Segona cursa de la lliga catalana de canicross, les meves expectatives era veure l’evolució, si n’hi havia per part de la meva companya de fatigues, tot el reforç de motivació que portem fent des de Sant joan de l’Erm, on vam poder comprovar que l’Ona no estava preparada per corre.
Vaig sortir de casa amb mentalitat de passar una bona estona fent el que més m’agrada i avaluar si el treball fet durant aquestes setmanes havia estat positiu. Arribem a les 8, passem control i escoltem el musher meeting.
Passats 30 minuts hidrato a la Ona amb una mica de paté i cap al transportí a descansar. Voltem per l’stake out saludant els coneguts i 30 min avanç de la sortida començo a escalfar… 20min de CC + 4 sprints progressius. Quan només queden 5min baixo a l’Ona, per a que faci pipi + caca. I ja estem preparats.
Inés ens dona el pas per baixar a l’arc de sortida. Esperem….. 5,4,3,2,1….HIKE!!!… Sortim volant però la retinc no esta preparada encara per sortir molt explosiva tants quilòmetres.
Anem a 3:30 el km. L’aguanto així durant 3kms i quan ja només queda la meitat del circuit decideixo apretar,. Ona respon molt bé, noto com si fóssim un, com volem, avancem al Alex, l’Alejandro amb en Momo que veig que porten bon ritme, a davant veig al Marc Calvo…. quin carreron…. però no m’importava quina posició anava, no sabia ni quants hi havia davant, només seguia les pases d’aquest binomi que s’esta creant. Disfrutar aquests moments no tenen preu, l’esforç diari esta donant resultats. Només li indico HIKE per avançar i sprintar, i dreta, esquerra. El silenci de concentració és vital. Avancem a l’Ivan amb el seu gran Mali, Ona m’està sorprenent el que esta fent avui.
De seguida veig el senyal de 800m, final de la cursa, just s’enfilava una pujadeta entre les vinyes… corba amb fang i herba…. relliscada….. però m’aixeco de seguida amb la mateixa velocitat que portava. Veig el final….l’arc esta ple de gent, en Xavi em diu: vaaaa molt bé Marc!!
I només veig en Javi i en Dani al darrere de l’arc. Entro per fi per la línia d’arribada, paro rellotge…. 24min justos… El primer de tot que faig és agrair-li tot el que ha fet la meva companya. En Javi em diu que he entrat 3r….. I no m’ho creia…. Però SÍ, SÍ… Una tercera plaça que m’ha portat fins a l’arribada una gossa que fa 1 mes no volia correr, ni un kilòmetre lligada, ni tant sols 30m.
Dono les meves felicitacions a tots els membres de Gosesport que fan d’aquest club una gran família. Seguiu aixi i no canvieu mai!!! Aaah i a tots els que heu aconseguit pòdium aquest cap de setmana, Santi, Javi, Xavier Tarifa, Natalia, Tino i al més Petito de la casa Lluis.
Vull donar les GRÀCIES a : Victor Carrasco, que m’ha aconsellat, a JAVIER TORRES per donar-me ànims i mètodes per aconseguir que la meva companya corri feliç i lliure, en Xavier Masramon per donar-me tamb’e consells i sobretot a MONTSE CLAVEROL per donar-me unes pautes per assolir aquest repte.
Donar les gràcies també a CANUN, Gosnet Sport Hostalric, HVC, Clinica dental Sant Lluis, Canix, Tandem, PAT i La Samarretta, per fer possible aquesta temporada.
Com fer les inscripcions? Temporada 2015-16
Informació pels SOCIS
Bon dia,
Com que hi ha moltes preguntes fem un post detallant com funcionen les inscripcions de les diferents competicions d’aquesta temporada:
– Copa d’Espanya: s’informarà de com es fa el pagament a cada cursa, algunes es fa l’ingrés directament a l’organitzador de la cursa i en d’altres a través de Gosesport. La inscripció es formalitza a través de Gosesport, envieu un e-mail a gosesport.cat@gmail.com indicant les categories a que us voleu inscriure.
– Campionat d’Espanya: ingrés al compte Gosesport i enviar e-mail a gosesport.cat@gmail.com amb el comprovant i indicant les categories a que us voleu inscriure. Documentació Burgos
– Lliga Catalana: ingrés al compte Gosesport i enviar e-mail a gosesport.cat@gmail.com amb el comprovant i indicant les categories a que us voleu inscriure.
– Campionat de Catalunya: Igual que la lliga catalana.
– Competicions populars i Open Gosesport Solidari: seguir les instruccions d’inscripció de cada cursa.
En el calendari trobareu totes les competicions d’aquesta temporada i a quina categoria pertanyen http://gosesport.cat/calendari/
Número de compte de Gosesport: ES59 0081 0052 0300 0231 1042 (especifiqueu sobretot qui fa l’ingrés i envieu el comprovant per e-mail)
Si heu fet algun pagament al compte de Gosesport per error, envieu un correu a gosesport.cat@gmail.com indicant que ha passat i el que heu pagat se us guardarà per la propera cursa a la que us hagueu d’inscriure.
Sant Joan de l’Erm – Copa Gos Àrtic 31/10-01/11/2015
Crònica Sant Joan de l’Erm
Roi, Fuet i Xavi en Patinet 2 gossos SMS2
Aquesta crònica comença fa una setmana. Com tots sabeu el meu peu no acaba de rutllar del tot bé després de l’operació encara no tinc bones sensacions i això ja comença a desesperar-me. També tinc al meu talismà tocadet, el Buk coixeja el dia següent de competir i no li trobem el que té. Tot plegat em fa estar al límit de la desesperació… però “a grandes males, grandes remedios”.
Així que a una setmana vista decideixo canviar de modalitat. Demano el patinet a la Laia, coneguda com la Xip Xap, i a la Marta Picas el Roi per fer de parella amb el Fuet. La setmana abans passo a buscar el patinet i anem a fer una prova amb el Roi i el Fuet. I tot magnífic! El Roi es ve cap a casa amb nosaltres per guanyar complicitat i fer algun entrenament junts. És un amor de gos! La Marta té una sort increïble de tenir un gos així!
Però tot no són flors i violes, el peu no deixa de tocar els… en tota la setmana i al final hem de posposar la pujada a St Joan de l’Erm fins divendres… 😦
Tots els mals es passen quan trepitgem la muntanya. Els gossos sembla que s’hagin xalat quan fem el recorregut a peu. I acabem de passar el divendres amb la companyia de l’Anna Mimó i la Natàlia que tremola com una fulla de nerviosa que està.
Arriba el dissabte, fa un dia espectacular, un Sol i un fred dignes de la castanyada i de mica en mica va arribant tothom. Entre furgos, tendes i cotxes muntem un campament digne d’un circ. Fem una volteta de nou pel circuit amb els gossos que no corren i en acabat l’organització ens diu que no es pot fer la volta al circuit amb els gossos (sopresa!), no se de quin reglament ha sortit però jo no ho he trobat enlloc… L’hora de sortida es va acostant i amb ella els nervis d’inici de temporada. L’organització ha fet un esforç considerable per quadrar tots els horaris dels corredors que fan dues modalitats, nosaltres sortim dels últims així que tenim temps de donar un cop de mà a les sortides dels companys abans de passejar, hidratar i escalfar els gossos. Anem cap a la sortida amb el temps justet per no passar més nervis. Ja és completament de nit aquí a dalt, els boscos s’amaguen en una foscor absoluta i només ens ensenyen ombres fantasmagòriques quan hi passem amb el frontal.
3, 2, 1 JA! Els gossos surten forts! El primer tram pla anem a tan ràpid que és inútil empènyer el patinet. Però en pocs minuts arribem a la pujada i entre els dos no poden amb mi dalt del patinet així que toca baixar i a córrer amunt!
La pujada es fa eterna, sobretot pel meu desentrenament, però tot i així encara avancem algun canicrosser que trobem pel camí. Un cop a dalt tornem a pujar al patinet. A cada llum que trobem pel camí els gossos frenen una mica. Recuperem la velocitat i podem avançar ràpid. El patinet dona molta confiança en les baixades, hem sorprèn que més que la bici. Fem la baixada final junt amb un altre patinet, el Fuet es mira de reüll als greysters, – Això és molt gran eh! –
Els gossos estan molt contents, fem la última baixada fins al cotxe xino xano per desescalfar-los, massatget, estiraments i aigua. El Roi està petadet i el Fuet com si res – Dimi que no has estirat res! – Jo casi no m’aguanto dret. Dutxeta calentona, sopem dintre la furgo en bona companyia i piquem uns moniatos mentre uns altres van fent quintos ben contents (eh Albert!). Mirem el vídeo de la cursa i ens n’anem a dormir amb la conclusió de que demà haurem d’exprimir molt més al Fuet i que les properes setmanes jo hauré d’entrenar molt més.
Dormo com un tronc i en llevar-me comprovo que… puc caminar! No se si seran els 10 minuts d’electroestimulador, la maltodextrina o què, però no m’ho esperava. Trec els gossos i miro l’hora de sortida, bufff falten més de dues hores. Així que anem a matar el temps. Saludar a tothom, portar algun encàrrec de Canix, esmorzar, preparar els gossos, fer alguna foto de les sortides dels companys en bikejoring… fins que finalment toca preparar-se. Repetim la rutina d’ahir mentre anem parlant amb els companys que ja han acabat. El Javi casi plorant de lo bé que ho ha fet la Tsuna. El Sergi que es prepara mentalment per millorar la marca d’ahir al canicross. La Luba que per poc no fa doblet en dues categories.
M’encanten els valors del club. Tots som diferents, cadascú amb la seva filosofia i el seu programa d’entrenament. Però els gossos sempre estan per davant de tot. Vull citar les paraules amb que ens ha emocionat aquesta setmana el mestre Molera i que sempre estaran en memòria de tots:
“… No importa quin cinto portem quin arnes porta el gos i quin peluco ens acompanya……..has de sentir la respiració del teu gos, conèixer cada reacció que te, quins son els límits de cada animal. I en això sou vosaltres els que teniu la obligació de conèixer i poder arribar al climax amb el vostre company i ser els dos un de sol… La meva manera de veure el canicross no es una cursa……es veure en Pararol disfrutant amb en Bumer 1km en pati en un entreno es veure en Masramon pujant amb en Buk i el Fuet al Roc de L’avi, veure parlar en Javi del seu Tom com cuida el seu equip, la superacio de la Natalia, l’Alex de matinada pujant la Mola, en Sergi i els seus nervis de cada cursa i després demostrant una entrega espectacular ho dona tot!!, la experiència d’en Santiago i el treball d’en Pep, la projecció de la Inés en poc temps i la il·lusió que desprèn en Tino, el treball que fa en silenci l’Alejandro i la innocència i il·lusió de la Sandra, l’esforç d’en Beni amb la Pepa i la energia d’en Guifre….el bon rottlo de la Marta Picas i podríem continuar amb tots i cadascun de vosaltres….cada un de vosaltres te que gaudir a la seva manera aquest esport però garanteixo que on trobaràs l’essència d’aquest esport es en el detalls i petites coses……un entreno per muntanya acabat de ploure, la satisfacció en la cara del teu company després de fer un entreno i sobretot la connexió que crea entre tots dos…….. Amb una mirada ja ens entenem…….. Per mi això es el canicross, els petits detalls de cada un de vosaltres………….”
Amén!
Tornem a Sant Joan de l’Erm per sortir amb els peluts com un llamp en la 2a mànega. En el pla casi atrapem al patinet que sortia davant nostre, però en la pujada se’ns escapa de nou. Avui m’ho prenc amb filosofia i mentre vaig patint em vaig repetint “toca entrenar, toca entrenar”. Avancem a l’Anna i l’Hiru abans d’acabar la pujada – Vinga Hiru!! –
En el pla tornem a agafar velocitat. Vaig empenyent fins que les cames em diuen prou. Això del patinet és molt més cansat del que sembla. Agafem velocitat i anem apurant a les corbes per no sortir de pista. Tinc que tancar la boca per no menjar les pedres que salten. El Roi sembla que ja ho ha donat tot però per la meva sorpresa el Fuet es posa les piles i comença a tirar del carro. L’últim gir i baixada trepidant fins a la meta. Vaig frenant per equilibrar els dos gossos, sembla mentida que el Roi, molt més camacurt, sigui tan ràpid.
Travessem la meta fent pràcticament el mateix temps que ahir i molt content del treball dels peluts! De baixada anem parant a parlar amb els companys. En arribar a la furgo ens trobem al Santi que sota reclamació d’un altre corredor ha tingut alguna sorpresa en el control de material i vol mirar els reglaments a veure que posa del material del patinet. Finalment quedem que l’element de tall només cal quan portem dos o més gossos i tot arreglat.
Esperem a l’entrega de premis mentre la Mireia treu el Buk a desfogar-se. Felicitem als companys vencedors d’aquesta cursa. El Guillem (@maimadelrec) està que no s’ho creu de lo bé que ho ha fet el Groc.
Fem dinar conjunt al mig del prat ben assolellat mentre cadascú explica la seva cursa i fem uns riures. Recollim els trastos, ens acomiadem dels boscos i les muntanyes de l’Alt Urgell i iniciem la tornada inacabable cap a casa. Han sigut uns dies de desconnexió total i hem recarregat la moral i l’energia per tornar a posar-nos a la feina.
Ja ha començat oficialment la temporada i tenim molts reptes nous per superar.
Felicitats a tots els que heu gaudit amb els vostres peluts d’aquesta cursa. Gràcies per la vostra companyia entre cursa i cursa. Endavant Gosesport!
Gràcies a tots els patrocinadors: Canun, Hospital Veterinari de Catalunya, PAT, Gosnet Sport Hostalric, Clínica dental Sant Lluís i Canix.
Crònica Duatló Cani Perafita
Crònica de Meritxell i Kai
La pringui de la mami s’aixeca a les 5 mentrestant en Ricky i l’avi Joan dormen una mica més. Jo des de el garatge la sento i començo a rascar la porta i a cridar no sigui que se’n descuidin de mi, la mama no ho sap però tinc poders per saber el dia que toca cursa i els dies que no…
Quan ja estan llestos em fan pujar al transportin, puja la mini sister Kaya i arranquem. Fem una petita parada abans de sortir cap a Perafita que la mami ha de treure a en Bruc, el gos d’un amic.
Ara si que si, ens posem de camí i jo ploro, ploro molt, em fan callar però al final endevinen que, tinc pipi!!! Uff que agustito me quedat. Ale seguim camí a Perafita. Per fi em arribat!! Sortim, estirem les potes i anem a passar el control veterinari, ui mira l’aperitiu!! Però la mami Meri em diu que no , que es un gos…joup. Recollim dorsal i em tornen a deixar al cotxe… Veig que ja em venen a buscar, em posen l’arnes i jo ja vull correeer!! Però encara no toca… L’avi em porta cap on esta tot el merder, em lliguen a la bici i m’agafa una noia nova, Marta Picas em va semblar que es deia. Ens toca ens toca!! Ens posem a la sortida la Marta em treu la corretja i m’aguanta fort perquè no em giri. M’ha caigut be aquesta noia. 3,2,1 vamos va Kai sento i surto a tota pastilla. Una corba, una altre i uuuuf una super pujada…va ajudaré a la mama però ups tinc caqui… acabo i ens costa agafar el ritme, la mama ha de baixar de la bici i apretar el cul. Arrenquem de nou i “Hola fotògraaaf”, però la mami em diu que tiri jope q mal educada no em deixa saludar. Seguim a bon ritme però s’han de saludar a més fotògrafs…i de cop la mama baixa i sentim una boja al darrera que diu “Meeeeri agafaal que passeeeem!!” em lliga en curt i eiii si es la Fox!! Va mami que l’hem d’atrapaaar!! Però se’ns escapen, m’hauré de fer un allargament de potes…arribem a un camp amb pals pel mig, que tal una mica d’eslalom?? Que diver!! I després d’això decideixo que ja es hora de centrar-se i arribem fins al llac a tota pastilla! aigua?? Mami es aigua?? Noooo, aigua noooo!!! Però un home molt “majo” m’aguanta mentrestant la Meri deixa la bici i em lliga al cinturo. Uff me lliurat del banyet, gracies mami. Ara toca córrer, comencem amb una pujadeta, ui quan pilli al que ha fet el circuit…arribem a un tros d’herbes i ens avança la Tsuna que va a tota pastilla, ens veiem a l’arribada!! Anem fent, xino xano a bon ritme i un home molt simpàtic ens avança amb una bici i em va animant, que guai i quan ja veiem la meta ens avança un gos, que!!?? Avançar-me a mi?? Apreto el cul i arribem a meta ven rapit però ben cansats.
Anem al cotxe, saludo a la sister, bec aigua amb gust a paté, mmm… no em deixen descansar que ja tornem a estar en marxa, anem a buscar al bici diuen. La mami ens fa córrer perquè no arribem a l’entrega de premis i es tan cotilla que vol veureu tot… i quan arribem per sorpresa nostre em quedat segons de la nostre categoria!!! Entrem al pavelló i faig una mica de jaleo, estic celebrant el podi home…pugem a l’escenari (no volia diro però, quina vergonyaa!!!) Al acabar ens deixen al cotxe a mi i a la Kaya i els molt gordos van a dinar una super fideua que a preparat la organització. Quan ja acaben i venen (no ens porten res…) sortim a fer pipi i ale cap a casa!!
Crònica Triatló Cani Perafita
Crònica de Anna i Nuc
Dissabte a la tarda arribem a Perafita, el Sergi agafa la bici per anar a reconèixer el recorregut. Jo estic rebentada d’haver treballat pel matí i prefereixo quedar-me parlant amb la gent però tothom em diu que hi vagi, que hi ha trams tècnics i que millor que els hagi vist, però s’està fent de nit i no vull anar sola. Però llavors arriba la Laia i li diuen el mateix que a mi, total que agafem frontals i bicis i apa, a fer el recorregut! Sort que el vam fer perquè així saps que et trobaràs al dia següent.
Quan tornem la gent ja està sopant, m’uneixo a sopar amb l’Anna, la Núria, la Natàlia, el David, la Luba, el Sergi, el Xavi i la Mireia al «campament gitano» i a les 10 ja som al llit!
Ens llevem a les 6:30h per treure els gossos, muntar bicis, esmorzar, passar el control veterinari… I ens apropem a la línia de sortida, després de fer de handler a un parell de corredors, ens toca a nosaltres!
L’Albert ens fa de handler i sortim molt bé! El Nuc no estira gaire però corre des del principi tot i que és baixada, l’any passat si s’embalava en baixada frenava, però ara ja ho tenim superat! Comença la pujada, avancem a una noia i com no… el Nuc para a fer una cacota!! Però no té res a fer ja que no ha menjat des del migdia del dia anterior (ja que a cada cursa fa el mateix i estem intentant posar-hi solució amb els consells del Xavi i del Javier) ell apreta però obviament no surt res ja que no té res als budells (és un tema psicològic, poc a poc, cursa a cursa, ho treballarem). Seguim la pujada, ens toca empentar la bici ja que no puc arrencar a mitja pujada i ràpidament arribem a dalt de tot, creuem el camp a través molt depressa, el Nuc es motiva en terrenys salvatges! i quan per fi arribem a la baixada el Nuc olora el llac i volem! He de posar totes les meves energies per no aterrar de morros.
Arribem al llac i el Nuc té molta pressa per entrar a l’aigua, no se ni com, em trec bambes i casc i arribo a l’aigua arrossegada. Collons que freda! Ens posem a nedar i se m’enreda el peu amb la línia, penso… com sigui la notes que s’ofega al llac, serà patètic! Així que trec energies d’on puc i em poso a nedar. Veig una noia amb un golden al mig del llac i poc a poc cada vegada els tenim més aprop! Això em motiva i aconsegueixo avançar-la abans de sortir del llac. Em vull posar les bambes ràpid però no m’entren i les he de descordar, sort que l’Ana m’ajuda!!!
Per fi aconsegueixo arrencar i comencem la pujada, surto motivada però necessito respirar, així que decideixo caminar uns metres per agafar aire. Quan ja em sento recuperada em poso a córrer. Vaig més còmoda que mai amb el Nuc ja que encara té energia i tiba de mi però no m’arrossega sense control com altres vegades. A més no m’agafa flato (increíble!) i vaig fresqueta del llac (perfecte!). Sense adonar-nos ja veiem la meta i apretem una mica els últims metres, mentre el Sergi i la Ica ens animen i aconseguint una tercera posició sènior femenina!
Arribo molt contenta i ràpidament vaig a canviar-me i a compartir sensacions amb els companys/es. Ara ens toca refer el recorregut per anar a recollir les bicis al llac, anem caminant amb el Sergi, el David i la Natàlia i quan estem arribant al llac ens adonem que tothom ha anat en cotxe o caminant per la carretera i que em fet més km que ningú…
Quan ja tornem a estar al pavelló anem a l’entrega de premis i el Nuc i jo compartim podi amb la Luba i la Jass i la Laia i la Shiva, felicitats guapes!
Però no són els únics podis del club! El Javier ha aconseguit la primera posició de la general. I el peque, el Luís que ha aconseguit una segona posició en la seva categoria amb un contrincant que el gairebé el doblava en edat.
També es fa l’entrega de premis del duatló però aquests podis els deixo per qui fa la crònica del duatló! Ara, s’ha de destacar el supertemps de la Natàlia que ha volat amb la Fox quedant segona de la general 2,5min per darrera del Javier. El tercer lloc de la general l’ha aconseguit el David.
A més al sorteig de premis em toca un pollastre «rellenu» i al Sergi un dinar per a dues persones! Ens han vist amb cara de passar gana 😛
Dinem la fideuà amb els companys de cursa i després anem a refer el recorregut per a desmarcar-lo i recollir les cintes. Arribem fins al llac amb els gossos on es banyen i s’omplen de fang fins a les celles. Però el bruto del Nuc es posa a córrer perseguint l’Hiru amb l’Ares i el Roc i acaba amb un tall a la panxa i una planta a l’orella… Dimarts hem d’anar a l’Hospital Veterinari de Catalunya on li veuen que té un tall dins de l’orella, aix…
Al tornar al campament ens acomiadem de tots els companys i ens quedem a passar una altra nit a Perafita per aprofitar el pont, fins la setmana que ve!
GOSesport Catalunya 