1ª Mushing i Canicross Les Planes de Montserrat – Collbató & El Bruc

El passat 6 de novembre es va celebrar a Collbato la primera cursa de la 23ena Lliga catalana de Musing i 11ena de Canicross. Va ser tot un èxit de participació de 119 corredors. Des de aqui volem agrair a l’ajuntament i a tots els col·laboradors el suport rebut.

A continuació us deixem els resultats:

Canicross:

https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSWEpEdW8tQUlvWnc/view

Mushing:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSeU1ZZVRzR2lUMXc/view

Relevos/Relleus:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSSEJDNHAtUGhrcmM/view

 

 

 

Final de la Lliga Catalana

A falta de dos proves populars a Palafolls i Bigues, la temporada de competicions oficiales queda finalitzada.

Els nostres socis han realitzat unes actuacions excel·lents, i per aixo els volem felicitar a tots. Han aconseguit tancar la temporada amb 12 podis finals de la Lliga Catalana de la FCEH, en les modalitats de canicross, bikejoring, skijoring i patinet.

FELICITAR-VOS A TOTS! per que a part dels podis,heu transmes el “fair play” per a sobre de l’ego, sens oblidar-vos de competir. Per que heu ante posat el benestar de les vostres mascotes.

GRACIES!!!

13 i 14 de Febrer. Copa Espanya. Vallgorguina 2016

Cap de setmana de competició, puntuable per Copa Espanya i molt a la vora de casa… No ens la podíem perdre!!

Dissabte en David treballa i em toca preparar-ho tot a mi. Si us plau que no em deixi res! Ho carrego tot i ens posem en marxa.

Jo porto a la Ghas, la Zoe, la Six i la Fox i més tard ja vindrà en David carregat amb el material.

Arribem a Vallgorguina sobre les 12.00 i anem a passar el control veterinari i recollim dorsals.

El pàrquing està ple i tots els de Gosesport estem escampats però ens anem trobant i ens anem posant al dia.

L’Inés ja te una panxeta increïble i l’Atzara i l’Oriol em donen un cop de mà amb els gossos i m’acompanyen a l’hora de dinar.

Va passant el temps i les temperatures van pujant i la organització prepara un circuit alternatiu de 3km però un cop al musher meeting ens comuniquen que la mànega del dissabte queda suspesa per les altes temperatures.

Recollim trastos i marxem cap a casa.

Diumenge ens llevem ben d’hora i ens posem en marxa.

Aquest cop els de Gosesport ens podem agrupar millor al pàrquing i estem més juntets.

En David em vol fer creure que no està nerviós però jo sé que una miqueta si que ho està, està molt il·lusionat i té moltes ganes de disfrutar amb les seves màquines, té plena confiança en elles tot i que sap que la Ghas té les seves limitacions.

Fem el ritual de sempre, hidratació, preparació, escalfament, treure’ls a fer les seves necessitats i cap a la línia de sortida.

Surto jo davant d’en David. L’Anna Mimó ens ha vingut a veure i a fer fotos, però al final la pobre acaba ajudant-nos i fent de Handler.

A mi m’aguanta la bici fins just a la sortida perquè jo pugui estar amb la Fox fins l’últim moment i poder tranquil·litzar-la, ho vam provar a Terrassa i ens va funcionar prou be.

Ens donen la sortida. Surt espectacular… i continua… i continua!! La meva cara ho diu tot, tinc un somriure d’orella a orella.

M’ho estic passant genial i sé que ella també. La Fox em tiba i m’afluixa segons li demano, em fa les dretes i les esquerres com mai i jo cada cop m’inflo més de lo orgullosa que em sento d’ella i de com mica en mica va millorant.

La vaig retenint perquè  es senti segura, amb l’arnés agafat i protegida però mica en mica li vaig deixant tir i ella segueix responent. IMPRESSIONANT!!

A les baixades amb pedres continua quasi sense estar pendent de mi tot i que la bici trontolla i fa soroll. On fa tres curses enrere hagués parat en sec, aquí continua  tibant com una campiona fins arribar a 1km de la meta.

Pobreta, ja no pot més i va afluixant. A pocs metres veig el cartell de 800m pel final, sé que ve pujada, apreto dents i cul i arribem a dalt com podem.

La Fox em mira super contenta, em mou la cua i jo m’abraço a ella amb una sensació de gratitud, emoció i orgull indescriptible.

Estic en un núvol, amb les cames trinxades però en un núvol!!. La Fox ho ha fet espectacular.

Em toca deixar-la, ja em sap greu, m’agradaria estar una estona més amb ella però he de fer canicross amb la Six i tinc el temps justet per anar a la línia de sortida.

Em poso el cinturó, agafo la Six i cap a la línia.

Ens donen la sortida i la Six surt disparada, jo al·lucino, que be que ho està fent!!  A uns 200 metres de la sortida es para, comença a donar-me voltes  i a voler pujar a coll… ja m’estranyava que anéssim tant be!… però de seguida es posa a davant i comença a tibar.

Arribem fins l’Anna Mimó que ens està esperant per fer-nos unes bones fotos i allà se’m torna a distreure però de seguida es torna a centrar.

Jo estic flipant. Estic flipant encara per la cursa de la Fox i al·lucinant amb la Six, no m’ho puc creure!!

A mig circuit ens avança la Nausica i un tiro de gossos, agafo la Six, ens apartem al marge i els deixem passar, quan ja estan una mica lluny continuem la marxa perquè la Six no s’espanti i ves per on… la Six es torna a enxufar.  No té un tibar veloç ni fort però si constant i a mi em va de conya el ritme que portem. Estic disfrutant com una nena petita, fins i tot les cames deixen de fer-me mal!!

Arribem al cartell dels 800 metres i penso.. Buffffff.. la última pujada.. moriré però la Six no m’abandona, continua tirant de mi, al seu ritme, sense parar i arribem fins al final.

Estic super contenta, em sento genial, estic orgullosa de les dues curses.

Parlo amb en David que diu que les gosses ho han donat tot, però que la Ghas ha petat, pobreta, no li pot seguir el ritme a la super Zoe.

Està content i motivat, amb ganes i això és algo que ja feia temps que li tocava viure. s’ho mereix molt.

Ens esperem els resultats i si estàvem contents… encara ens hi posem més!!! En David acaba en una super 4a posició i jo en una super 3a en bikejoring i en canicross una super penúltima posició! jajajajjaja

Ens acomiadem d’aquesta gran família del canicross fins a la propera.

Felicito a tots els que heu participat i sobretot els que heu doblat, era un circuit dur.

Campionat d’Espanya sobre neu

CRÒNICA INÉS I TSUNA/GREKO A BAQUEIRA

Aquesta crònica arriba un pèl tard, però arriba…. Més que una crònica, ho explicaré com un dels moments més bojos de la meva vida.

Entre uns i uns altres, em van liar a apuntar-me al Campionat d’Espanya de neu de Skijoring per veure si obrien categoria femenina, però sempre amb la intenció de no arribar a participar ja que la meva experiència en Skijoring era de un dia durant 1,5hores…. A mida que s’anava apropant el dia de la competició, deia “perquè no participar?, com a mínim em servirà per a un bon entreno”, això junt amb els ànims de la gent i els 4 km que vaig provar el dia anterior, em van portar a calçar-me els esquís per a competir. AI MARE!!! El cor a 100 com mai, sense ser conscient del que anava a fer. Skijoring i amb un gos que no havia provat mai, en Greko!! Una bèstia!

Provo un parell de rectes darrera de la Marta Bosch per veure com controlo el gos i ja m’arriben les primeres llets, en la que una sort d’en Xavi Masramon que sinó encara estaria allà liada, jejeje. Em poso a la línia de sortida, un minut abans ha sortit la Marta i en Greko vol seguir-la, en Javi l’aguanta com pot però aquest pelut té molta força!!! 5, 4, 3, (me’n vull anar!!!!) 2, 1….. Yaaaaa!!!!! Guauuuuuuu! Sortida espectacular amb el Greko donant-lo tot i jo súper concentrada en que no se’m creuessin els esquís. Primers dos km al•lucinants, però quan el Greko afluixa, la cosa ja no mola tant. Qui va ser el que em va dir que el circuit era molt planer?? No ho recordo ni vull recordar-me…. una pujadeta corrent la pots anar fent caminant però amb esquís? Doncs igual, em poso esquís a les espatlles i a caminar. En Greko fa alguna paradeta a refrescar-se a la neu, de sobte veu a la seva mestressa ben lluny i en sentit contrari, em mira i ploriqueja una mica dient-me: “Perquè m’ha tocat amb tu, espavila lenta!”. Pobret, va anar havent de suportar les meves continues caigudes i arrossegar de mi durant 10 km. El cansament es començava a notar però per fi arribem a la meta. Ràpid toca canvi de roba, seure una estoneta i quan ja no em dono compte estic a la línia de sortida una altra vegada amb la Tsuna, llestes per fer una miqueta de Canicross.

Tsuna surt molt bé, però als pocs metres la tinc al costat meu saltant com una boja i sense gaires ganes de córrer. Això junt amb una neu molt tova on contínuament t’anaves enfonsant, temporal amb vent i neu, i el meu cansament del skijoring, fan que els 5km de canicross siguin els més llargs que he fet mai. Arribo quasi marejada del cansament i una mica desanimada pels resultats, però analitzant-ho bé penso que no està tan malament!!

Al dia següent ens espera amb una altra doble etapa. Ens llevem ben d’hora ja que les sortides comencen més aviat. Tornem a sortir primer en Skijoring i per sort, ens retallen 3km el circuit que s’agraeix molt. Comencem com una bala, recuperant una posició respecte el dia anterior, però de cop en Greko decideix que no vol córrer i aquí s’acaben les possibilitats de remuntar, el primer és ell, així que gaudim del paisatge i l’animem per seguir corrent una estoneta més. Amb només 40minuts de temps, canvio gos, roba, calçat i cap a la sortida conjunta de canicross.

La neu està molt millor i la Tsuna sembla que ja s’ha acostumat a la neu, però jo….. sembla que pesi 200kg i les cames quasi bé no em responen. Tot i així, millorem 6 minuts el temps del dia anterior i això és amb el que hem quedo.

Finalment tercera de Catalunya tant de Canicross com Skijoring (ja que no érem més…jejeje) i molt contenta de l’experiència i de veure que sóc capaç d’aguantar tot aquest tute.

Santi del Valle es va haver de retirar per una lesió, ànims campió, t’esperem ben d’hora!

Santiago Mesa es va porclamar Sotscampió d’Espanya i Campió de Catalunya de Canicross.

Xavi Masramón Campió de Catalunya i Javier Torres Sotscampió de Catalunya, ambdós de Canicross.

Com és habitual, no va faltar els bons sopars, dinars i rialles entre tots els components de Gosesport que vam assistir a compartir aquesta experiència!

Canicross Internacional de l’Alt Berguedà

Crònica de David Pararol i Bumer

Dissabte 1 de març!!!  Les dues!!!  Tanquem portes a can GOS NET  i…   Cap a Cercs a córrer el canicross de Cercs.

Carrego la furgoneta… maletes, pancarta, pinso, coses per vendre a l’estan, les nenes, el nen, la Natàlia i jo!!!  Som-hi!!!

Arribem a Cercs i anem  a buscar la gent del club. Estan dinant i ens hi apropem a fer el cafetó. Quan acabem… cap al pavelló , agafem cinta, calcem bambes i a marcar el recorregut.

Acabem la caminada i toca preparar coses. Uns a preparar llistes, altres a fer la compra i quan acabem … arriba lo bo!!! Cap a la casa que hem llogat.

En Santi, l’Ariadna, en Jordi, l’Oscar, en Javi, l’Inés, la Berta, en Guifré i nosaltres!!!  Sopar.. Xerradeta fins les tantes i a dormir.. qui va poder!!!

Diumenge 2 de març.. el gran dia, el dia en que tot els esforços de la gent del club es veuran recompensats i sobre tot els esforços d’en Santiago que ha donat cos i ànima per preparar la cursa.

Ens llevem tots molt aviat i anem cap al pavelló d’esports per preparar carpes, estans i tot el necessari…. Venem quatre cosetes!!!!! Que be!!!, en Guifré ens porta clients.. jajajajaj molt be Guifré… La Mireia amb els mosquetons de seguretat també ens va donar un cop de mà i… Escalfament, mitgetes i cap al punt de sortida. Bumer!!! Que farem avui??? Va que el circuit ja te’l coneixes, que l‘has fet tres cops!!!

Sortim en el segón grup… 5… 4… 3… 2… 1… go!!  La sortida genial!! En Bumer estira un munt però… ostres! Al primer revolt ens trobem un corredor per terra, en Bumer s’espanta però al final agafa una altra vegada el fil.

Deixem l’asfalt i entrem en una zona de terra amb força pedra i en Bumer fa un moviment estrany. Amb la mala experiència que tinc paro en sec i li miro els coixinets, les articulacions i tant com puc.. uffff.. no té res, l’animo i a continuar, ens han passat uns quants corredors però no passa res… Amunt que ens queda molta pujada per endavant.

Nooooo.. cap a l’Ariadna noooo.. Be… va… saluda però a continuar!!! Som’hi

Arribem a una zona de baixada amb corriol uuuueeeeeee!!! com m’estic divertint, en Bumer no para, està a tope!!

Zona del riu… divertidíssim.. salt per aquí, salt per allà  i ale… corriol  i amunt. Mans als quadríceps i cap amunt.

En Bumer es va distraient durant tot el recorregut però en comparació amb altres la de Cercs l’està fent genial!!!.

Fem el cim i a gaudir de la baixada i els corriols!!  La primera baixada és molt dreta …

BUUUUUMMMMEEEERRRRR!!!!   PPAAARRAAAAA!!  Em comencen a plorar els ulls, no veig res!!!  Quines velocitats!!!!

Entrem en una zona de corriols divertidíssima on  esquivem arbres, els saltem i anem cap aquí i cap allà.

Part final del circuit, una petita zona d’asfalt i en Bumer fa… STOP!  se’m para en sec.. Que passa?  L’animo i intento que torni a enganxar el ritme. A pocs metres trobem l’últim corriol i en Bumer torna a enxufar-se. Molt be petit!!! i… pocs metres després entrem a meta amb molt bona sensació.

En Bumer ho ha fet molt be.

Només arribar m’esperen la gent del club!!! Quina canya!!! I tots em pregunten com ha anat en Bumer.

Acaba d’arribar la gent i es passa a fer els podis. Després… Sorteigs!!! A veure si ens toca alguna cosa. GOSNET HOSTALRIC sorteja dos kits amb un llitet, alguna llaminadura, una gorra, per recollir caquetes, bossa de premis i alguna joguina.

Estem pendents, ens han dit que sortegen unes samarretes collonudes i unes motxilles molt guapes!!! … ens tocarà algo…

Passen els guanyadors… s’acaben els premis i de moment res.. DAVID PARAROL… ens ha tocat!! Ens ha tocat!!!  Collons… ens ha tocat el que hem porta nosaltres… oh!!! Hem de renunciar al regal però… bieeeennnn… al final ens torna a tocar un dinar!!!  Iiiuuuuppppiiiiii!!!!

Acabem, recollim i anem tots cap a la casa a dinar. Som un munt, que gratificant és estar en tant bona companyia.

Cap de setmana rodó.  Sou genials.

Viñals!!!… t’hem trobat a faltar!!! Sobre tot en Bumer a en Das!!! Jijijijiji

Gràcies!!!!

Canicross de Jaizkibel

Crònica d’Inés Hernández i Tsuna

El passat cap de setmana, dia 22 de Febrer va tenir lloc el tant esperat canicross de Jaizkibel al País Basc, que coincidia també sent l’últim canicross de la Copa d’Espanya.

Aquest any, viatjàvem fins allà en Marc Molera, el Guifré i en Marc Gallego que van iniciar la caravana Gosesport el dia abans. El Javi i jo mateixa vam decidir sortir ben d’hora ben d’hora (com deia Pep Guardiola) el mateix dissabte, acompanyats dels nostres incondicionals fotògrafs, l’Òscar i la Pepi (perquè no ho sap el meu germà i la meva mare).

Aterrats a les terres basques cap a les 12:00, deixem trastos al hotel, ens posem la roba de córrer i a buscar un lloc per picar alguna coseta. Picar alguna coseta??? Al final ens vam menjar un MENÚ just 1,5hores abans de córrer!!! És que quan ens posem a menjar….. ens oblidem de tot! Comencem a anar justos de temps, ràpid cap al control veterinari, dorsals, saludar gent, retrobar-nos amb els catalans que ja feia 24 hores que estàvem allà i a escalfar! Jo em noto la panxa molt plena, cosa que no estranya després del que vam menjar… i el Javi segueix amb la seva rentadora a la panxa que el portava acompanyant un parell de dies, així que l’objectiu de la carrera estava clar, A DISFRUTAR!!

A les 16:00 donen la sortida dels nois Sèniors (Javi i Guifré) i a les 16:01 ens toca a la resta. 5,4,3,2,1……SORTIDA! Tsuna espectacular, oblidant la mala experiència de l’any passat. Sortida en pujada, plena de fang, les primeres bambes es comencen a quedar encallades, primeres caigudes, la panxa em pesa però això a la Tsuna li és igual. Això m’anima de cop i començo a agafar el ritme, veig al meu germà però no tinc temps de saludar a la càmera. Després d’una baixada vertiginosa, comença la pitjor pujada del circuit, aixeco el cap i veig el cul del Guifré!!!! A per ell que vaig, tenim un ‘pique’ molt sa entre els dos, però un ‘pique’. Arribo a la seva alçada i m’anima quan més ho necessito, les cames comencen a fer mal però la noia que va tercera la tinc ben endavant. Tsuna increïble no para d’estirar i ens col·loquem en tercer lloc, des de llavors no vull mirar enrere per si em torna a atrapar i em desmoralitzo. Comencem la última baixada que fa una S, on l’any passat em vaig fotre un culazo. Hi ha gent que avisa, “Cuidado con el barro que resbala” i jo penso: “Ya lo sé ya, però este año me lo conozco….” i OSTIA QUE ME CRIÉ!! No em va donar temps quasi ni d’acabar d’escolta la frase d’aquella gent. Amb la inèrcia de la Tsuna m’aixeco com un llamp i encarrilo l’última pujada amb un gran somriure, ara sé que arribo tercera sènior.

Rebo moltes felicitacions de la gent i estic en un núvol, que millor que acabar la Copa d’Espanya i fer-ho amb un pòdium, no m’ho hagués pensat mai. Si el gran Pep Guardiola tindrà raó en això d’aixecar-se ben d’hora….jejeje.

Tant en Guifré com en Marc Molera gaudeixen del recorregut com uns nens petits, ara entenen perquè insistíem tant en que anessin. El Marc Gallego també s’ho va passar d’allò més bé i amb algun gosset enganxat al culet de la Ona. En Javi, va patir bastant i va fer parada tècnica en mig del circuit, estava clar que no estava gaire fi. Finalment acaba 6è en la Classificació de la Copa d’Espanya Sènior i jo 5a.

Per acabar el dia que millor que anar al Gran Sol a fer les millors tapes del país! Fins aquí vam arrossegar a una gran colla: Dani Artero i Marta Barrufet, Marc Molera i Silvia (i el petit Quim), Marc Gallego, Marta Bosch i Rosa, Oscar, Pepi, Javi i jo. S’havia d’aprofitar una cursa que no ens havíem de llevar d’hora!

Un viatge que segur que tornarem a repetir!

Gràcies als nostres patrocinadors per acompanyar-nos aquesta temporada: Canun, Comed, HVC i Lladrucs.

II Canicross de Vallbona d’Anoia

Crònica de Benito Adell – 9/2/2014

Comencem el dia amb una temperatura ideal per córrer amb els nostres peluts i sense previsió de pluja.

Sortim a les 9:30 en el primer grup amb l’Oscar i el Tro, i la Nuria i el Jan. Aviat la Nuria i jo ens quedem sols, perquè les sortides ens costen una mica, en el nostre Canicross particular. La sortida ha sigut molt divertida: per dintre el poble, baixant escales i de sobte una baixada molt forta tipus corriol amb moltes pedres i arbres on la Nuria m’ensenya com s’ha de baixar amb un gos tirant de tu com un boig, noia tu si que vals!

Un cop deixem enrere al Jan, seguim per una riera on ens trobem bassals d’aigua i fang per enfrontar-nos seguidament a mes pujades i baixades i a un husky gegant que pasturava a lo ample, el que ens va anar perfecte perquè quan la Pepa el va veure va començar a córrer com una desesperada. Superat tot això vam arribar al poble de Vallbona molt satisfets amb l’organització i havent disfrutat d’un circuit divertidíssim.

Quina és la nostra sorpresa quan el Pep ens ve a trobar per dir-nos que ell i el Fosc han quedat primers i la Pepa i jo segons de Veterans (quin un el Pep burxant a l’organització per saber la classificació).

Es converteix en un dels dies més feliços de la meva vida com a canicrosser: encara no fa dos anys que vam adoptar a la Pepa i estem molt orgullosos del que hem aconseguit. Tots els que coneixeu a la Pepa m’entendreu perfectament.

La meva alegria encara va ser més gran quan el Pep em diu que per ell aquesta ha estat la primera cursa en la que queda primer, d’aquí la gran abraçada que vam dedicar a tots en el podium.

Felicitar a l’Emili pel seu primer podium aconseguint la segona posició en la categoria senior. I també felicitar a la Nuria pel podium aconseguint la segona posició en la categoria senior femení.

També m’agradria destacar el retorn de la nostra companya Erica als circuits després d’uns mesos de recuperació d’una lesió al colze, amb una meritoria cinquena posició.

L’únic punt negatiu del dia va ser la lesió del Jordi Martí que esperem una ràpida recuperació.

I em falta anomenar a l’Oscar, al Santiago i al Jordi Puigdollers que també vull que estiguin ben presents en aquesta crònica ja que entre tots vam crear un molt bon ambient de club, i per variar ens vam fer notar.

Gràcies a tots els companys del club, handlers i fotografs pel suport que sempre ens esteu donant!!

II Canicross Eramprunyà

Crònica de Berta Gauthier (la jutgessa)

6:30 del matí… Crec que trigaré una bona estona a adoptar la meva posició normal després de dormir a la furgo “Cal belleta” al complert i en forma de Tetris.

Quatre galetes Maria per esmorzar…Vesteixo anorac XXL mentre veig el somriure picaresc d’en Guifré a qui pregunto… Em queda molt gran? I ell respon, NOO…. No et preocupis Po, tot anirà bé avui…

Arribo a la plaça de l’ajuntament on no hi ha ningú encara… Com el nuvi esperant la seva estimada miro al meu voltant… És un espai que promet i somric, tot i que m’envaeixen les preocupacions… el recorregut, la quantitat d´ inscrits, el tir curt, el musher meeting…

Vaig a buscar al Marco, està força enfeinat així que l’ajudo a portar les coses… Ell també sembla nerviós però tot comença a funcionar. Força voluntaris corrent amunt i avall… enfeinats, alguns perduts… On punyeta estan els controls? Ningú sap res… Repasso Reglament.

I tant aviat despunta l’alba comença a aparèixer gent.

Els primers en Fornells i Santiago, equipats, pulcres, amb els gossos preparats…  i el seu sentit de l’humor:  – Bueno que! On es fa el control veterinari?! … Espereu home que encara queden 3 hores! Ah… Doncs anem a esmorzar… Aquests veterans amb això de no voler fer cua…

I començo a rodar… D´un lloc a un altre, miro, busco quelcom no pugui funcionar (apareix en el meu cap la veu de la Jess amb els seus consells) em refermo i empenyo idees, paraules… Demano… i en aixecar el cap, una onada groga em tranquil·litza.

Crec que hi són tots! Els Primers en veure… Als Parés, ulleres de sol, elegància al canto! Família Fernández Javi, Inés, mama, papa, càmera de fotos… Noska!!  L’Oscar  amb la seva complicitat, sembla l’inspector gatget… Gràcies Oscar! Veig a la Mireia que em diu Apa tu!! Quina jaqueta més gran! Nooooo

En Jordi i la seva alçada, i els ulls ben oberts i el seu accent de Calaf… Ei que tal!!..Família nombrosa Gosnet i els gossos nets, nets.

Abraço a la Silvia, ha vingut el petit Quim i el papa Marc. També el Santi ha vingut avui… espero que el seu genoll estigui millor! Fins i tot la Núria, la seva paciència i el Jan. En Masramon, observador dels observadors…  tots fan fressa i donen calor…  I ve  a la meva ment la cançó…

Dentro dos meus braços os abraços hăo
de ser milhőes de abraços
I com a Samba continuem rodant…

A les seves posicions! Tots entren en ordre… Miro mosquetons … On va aquest amb aquesta corda!!! Ojo! gos nerviós … Noia,  al tanto!

Aquell s’escapa, que portarà que no em vol ensenyar?…

“¡¡Por favor no se me acumulen!!”

Em crida l’atenció una gossa peluda, ample, tranquil·la que passa com si allò no anés amb ella.. Miro al corredor… Són com un Kit-kat … I respiro

Veig a l’Emili que parla amb en Zeus… Li deu preguntar si voldrà córrer avui. I en Viñals i el gos dels ulls penetrants. Passeu, passeu… Desfilen l´Ona, en Momo i Das.

Dono veus… “¡¡El tiro corto!!”… S’ensuma competició… Mirades de concentració… En Parés té temps de fer-me un comentari… Osti tu quina serenitat. Com la de l’Oscar que posant-se al final de la sortida atemorint els desconeguts… “Tiene pinta de correr el tio.”

Els gossos borden… El Trau s’encongeix…  3,2,1… SOM_HI!!

Sortida sense problemes i a esperar…

Hi ha un ambient festiu. És graciós veure-ho des d’aquesta banda. Jo sempre havia pensat que els acompanyants s’avorrien i NO! Per cert els hi faig homenatge per tenir que suportar anoracs, gossos que no corren, claus de cotxes, corretges, càmeres i AMB ALEGRIA!! Com si esperessin la cavalcada del reis s´agolpen a les balles, somrients … Són autèntiques, és amor en estat pur, devoció pels seus …Transmeten il·lusió… Felicitat!

I criden “¡Ya Vienen! ¿Quien es el primero? ¡Es Javi!” Encara no els veuen, però criden, i aixequen les mans, els anoracs, els gossos que no corren, les claus del cotxe, les càmeres… I CRIDEN!! I ANIMEN!! OLE VOSALTRES!!

Em posiciono. No vull perdrem cap detall… Apareixen els primers. Alguna cosa li passa al Javi. No puc parlar amb ell. Continuen entrant corredors… I el joc és net, rosant, rosant… però net. No sé si és perque em veuen mirant-los amb la carpeta a punt… Cares cansades! Alguns enfadats…

Ojo aquella que casi cau!!

He vist al Guifré … Fan bona cara, està content… i el Trau també. Segur que espera al Jordi per a dir-li quesejoque…

L´Inés lluita com una jabata i arriba deixant-se el fetge… com una senyora… Ets una crack!

Em sobta l’arribada d’en Beni… Està molt enfadat… Uns caçadors s’han interposat en el camí, intimidant amb els seus gossos i el seu posat. Que?! I jo què puc fer ?  Pregunto a organització i em diuen que han estat avisats i el noi em mira amb cara de resignació. No sé si té la mateixa ràbia que jo… busco la solució… Silenci..  Em sap greu Beni.

També puc parlar amb el Javi… Se m’han escapat coses… Em sap greu Javi.

Em giro. A la meva esquena, la Mireia, que em fa una senyal amb la mà… Tot va bé diu. És com un àngel.

La cursa s’acaba… M´esbarallo amb els Cronos:  (passa lent) – “Posición, Dorsal, Nombre… Fecha de nacimiento… No!! Fecha de nacimiento NO! Espera que se me ha borrado todo ….  Como?! Ay no que es el sol!! Yo te hago sombra…“

“Tiempo ,Categoria … Categoria? …Si , Categoria si….. Es igual déjalo!!”

Crec que descanso. Alegra la cara! Em diuen. jajaja  Ains!!

Em miro el podi de lluny m’alegra veure als Gosesport despuntant… Javi, un autèntic atleta i Xavi que promet molt! Inés… Ja t’ho dic que ets una crack…

Entre algun o altre esporàdic malhumorat que no entén això de les categories i els reglaments i les normes vaig deixant el meu paper de DT.. Satisfeta, tret d’alguna espineta, que ja és normal.

Gràcies a la onada groga, a l’inspector gatget, a l’àngel, a les autèntiques… OLE VOSALTRES!  i als gossos que no corren … i com no als meus en forma de Tetris.

Espero que en aquest escrit ningú s’hagi pogut sentir ofès. Ho faig des del carinyo i el sentit de l’humor.

I Canicross de Terrassa – 1a Copa Bombers

Crònica de Cristina Cruz, Duna i Tula

El passat diumenge 19 de gener, es va celebrar el primer Canicross Terrassa organitzat pel club Gosesport i per ACE Bombers Barcelona, amb un recorregut de canicross de 8,5 km i amb un recorregut de bikejoring de 6,5 km. Va ser un dia en el que tots estàvem molt nerviosos, uns preocupats per a que tot sortís be i uns altres que sabíem que seria així, preocupats per fer una bona cursa. Jo en concret, estava molt nerviosa perquè m’estrenava al bikejoring amb la Tula (una gossa cedida per l’Ariadna) i com no podia ser d’altra manera, participava també amb la Duna al canicross, a més portava plovent tota la nit i semblava que no pararia, la cursa es presentava passada per aigua, que divertit!

Comencen les sortides per grups, cada minut en surt un, jo em trobo al minut 8, així que encara haig  d’esperar una mica i els nervis comencen a aflorar. Criden al meu grup en el que ens trobem sis noies, totes concentrades però a la vegada ens donem ànims, fins que… 3,2,1 sortim!

La Duna com sempre surt a tope, dóna un esprint que m’he de posar les piles per seguir-la, fins i tot tinc a la Inés i una altre corredora davant meu i veig que tenen alguns problemes amb els gossos, però passat el primer quilòmetre, la Ines l’avança i la noia es queda darrere meu. Comencen els basals d’aigua que semblen piscines, jo en un d’ells pensava que m’ofegava perquè en va arribar l’aigua fins als genolls.

Aquest ritme l’aguantem fins que la Duna a de parar per fer les seves necessitats (que hi farem, això son els nervis, perquè ja les havia fet abans), en aquest moment m’avancen dues noies i tornem a la carrera. La Duna poc a poc es va cansant, perquè va afluixant i llavors arriba el meu torn d’animar-la, li dic coses (maques jeje) com si sembles una boja i sembla que fa efecte. Pel camí em trobo al Xavi amb el Ron i veig que no es troben en el seu millor moment perquè el Ron va una mica lent, els avanço  i poc a poc puc avançar a un noi i a una noia també. El final de la cursa s’està apropant, la Duna i jo estem totalment xopes, menys mal que porto un top, perquè sino semblaria una altra cosa, amb la samarreta tota mullada… S’està posant interessant perquè queden uns metres i tinc a una noia de la meva categoria just al darrere, una altra veterana i quan estem arribant a la meta em passa al costat una altra noia que m’espanta i tot de com ve de ràpid. La cursa s’acaba i tinc trenta minuts per preparar-me pel bikejoring, quin matí!

Deixo a la Duna al cotxe i agafo la bici, l’Ariadna em dona a la Tula, que es la primera vegada que fa una cursa de bikejoring i a més no em coneix, així que amb la butxaca plena de llaminadures per gos, marxem les dos a la sortida. No les tinc totes amb mi, perquè l’Ariadna tenia que participar també, però per una caiguda amb la bici entrenant no ha pogut ser i la Tula no te cap estímul per córrer, però provarem a veure que surt.

Comencen les sortides de bikejoring, el Xavi i la Inés m’ajuden a preparar-me i animem a la gossa per a que es motivi. 3, 2, 1… i sortim! Animo a la Tula tot el que puc per a que arrenqui a córrer, però ella em mira com dient-me que no entén res i comencem un plàcid passeig. Per fi m’avança la Lali amb l’Snow, un gos que tampoc es d’ella, pel que es troba en una situació similar a la meva. Aconseguim que els dos es motivin, però amb la conseqüència que es van esperant l’un a l’altre, la Lali sembla desesperada però amb paciència va animant a l’Snow i poc a poc va tirant cada cop més, la Tula el segueix i comencem a gaudir del recorregut. Quan arribem a la meta diuen el meu nom, he arribat la última, però estic contenta perquè la Tula m’ha agafat més confiança i les dos finalment hem pogut passar una bona estona i emportar-nos una gran experiència de record.

Com sempre ho hem passat molt bé, però he de reconèixer que aquest canicross ha sigut especial tant per mi, com crec, per tots els socis del club. De fet el més impressionant, es que amb una climatologia tant adversa com ens vam trobar i que en un inici podia semblar que dificultava les coses, va afavorir el gran èxit d’aquest canicross perquè va marcar la diferencia amb els altres i perquè els organitzadors van saber donar-li la volta per transformar aquest fet en positiu. Estic molt orgullosa de formar part d’aquest club, perquè sap veure la part positiva de tot allò que per uns altres no te cap valor, això de fet va una mica pels socis que normalment no guanyem, però que ens animeu en cada cursa i ens feu sentir valuosos.

Felicitar també als que vau aconseguir pòdium i vau deixar com sempre al club en un llistó molt alt com:

–          En categoria sènior masculí canicross: en primera posició Javi Torres amb el Tom i en segona posició Xavier Masramon amb el Buk.

–          En categoria sènior femení canicross: en tercera posició Inés Hernández amb la Tsuna.

–          En categoria veterans C: en primera posició Santiago Mesa amb el Dexter.

–          En bikejoring categoria general: en tercera posició Guifre Boria amb el Trau.

Moltes felicitats a tots per la gran cursa que vau fer i moltes gracies a tots els col·laboradors que vau participar en aquest gran canicross:

–          Gosesport Catalunya
–          ACE Bombers Barcelona
–          Ajuntament Terrassa
–          ACE Bombers Terrassa
–          Cotècnica Màxima
–          La casa de Casasayas
–          Xitos vins i tapes
–          Centro de fisioteràpia Peñalver
–          Comed
–          Animals Dog
–          Deli dog
–          Granier panes artesanos
–          Kñera esports
–          Double tree
–          Xkorn
–          Tostaderos Sol de Alba
–          Banc Sabadell
–          Carlos Pérez fotografia
–          Cultura pràctica Arc
–          The Can Cake Bakery
–          Silincode
–          Fruites Martinez

Canicross de Comillas 2014, Copa d’Espanya

Crònica de Inés Hernández i Tsuna

Dissabte sense matinar gaire, carreguem cotxe el Javi i jo i fem parada a recollir el tercer integrant del viatge d’aquesta ocasió, el Santi del Valle. Ens prenem el viatge amb calma i quan s’acosta l’hora de dinar…. no podem evitar desviar-nos una miqueta del camí i acabar fent unes tapes a Hondarribia, al Gran Sol! Crec que és el restaurant que més vegades he anat a la meva vida! Un cop tenim la panxa plena, agafem la carretera fins Comillas on passem el control veterinari i ens comencen a donar les primeres referències de com està el terreny del recorregut, les quals no són gaire bones….. o si per alguns! Aigua i fang ens espera!!!

Diumenge al matí ens aixequem d’horeta, musher meeting i a escalfar una miqueta! El Santi nota molèsties al genoll, jo punxadetes a l’esquena degut a una bronquitis i el Javi el més feliç de tots deixant-se anar amb un repertori  de cançons.

11:15, hora de sortida!!!! Em poso al costat del Javi i Tsuna surt a GAS, sense mirar-se cap altre gos. Fem una primera pujadeta on Tsuna m’esquitxa fang i tot, la cosa pinta bé, però quan arriba la primera baixada…… m’entra el canguelis de cop, el terra rellisca molt, els turmells s’enfonsen, la baixadeta és llarga i a la Tsuna no la puc parar! Amb tots aquest factors, estibada a l’esquena, uixxxxx. Com vaig en calent no fa gaire mal, però decideixo baixar ritme per no fer-me mal. El terreny no millora al llarg del recorregut, correm molt inestables i amb continues relliscades on vaig recordant que la meva esquena pateix.

Finalment arribem cinquenes de la nostra categoria, no està gens malament amb les males sensacions que he tingut. En Santi arriba el 8è de la seva categoria, en Tarak no tenia gaires ganes de córrer i ell arrossega una lesió que se li agreuja més encara. En Javi, arriba enganxadet al Santi amb el Tom, el qual ha estat espectacular tot i tenir un incident amb un altre corredor a l’inici de la cursa.

Respecte la Tsuna, no tinc paraules, ha estat tan espectacular que m’ha trencat la esquena!!! Jejeje. Aquesta petita cada dia em sorprèn més!