Category Archives: Canicross
1ª Mushing i Canicross Les Planes de Montserrat – Collbató & El Bruc
El passat 6 de novembre es va celebrar a Collbato la primera cursa de la 23ena Lliga catalana de Musing i 11ena de Canicross. Va ser tot un èxit de participació de 119 corredors. Des de aqui volem agrair a l’ajuntament i a tots els col·laboradors el suport rebut.
A continuació us deixem els resultats:
Canicross:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSWEpEdW8tQUlvWnc/view
Mushing:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSeU1ZZVRzR2lUMXc/view
Relevos/Relleus:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSSEJDNHAtUGhrcmM/view
Final de la Lliga Catalana
A falta de dos proves populars a Palafolls i Bigues, la temporada de competicions oficiales queda finalitzada.
Els nostres socis han realitzat unes actuacions excel·lents, i per aixo els volem felicitar a tots. Han aconseguit tancar la temporada amb 12 podis finals de la Lliga Catalana de la FCEH, en les modalitats de canicross, bikejoring, skijoring i patinet.
FELICITAR-VOS A TOTS! per que a part dels podis,heu transmes el “fair play” per a sobre de l’ego, sens oblidar-vos de competir. Per que heu ante posat el benestar de les vostres mascotes.
GRACIES!!!
13 i 14 de Febrer. Copa Espanya. Vallgorguina 2016
Cap de setmana de competició, puntuable per Copa Espanya i molt a la vora de casa… No ens la podíem perdre!!
Dissabte en David treballa i em toca preparar-ho tot a mi. Si us plau que no em deixi res! Ho carrego tot i ens posem en marxa.
Jo porto a la Ghas, la Zoe, la Six i la Fox i més tard ja vindrà en David carregat amb el material.
Arribem a Vallgorguina sobre les 12.00 i anem a passar el control veterinari i recollim dorsals.
El pàrquing està ple i tots els de Gosesport estem escampats però ens anem trobant i ens anem posant al dia.
L’Inés ja te una panxeta increïble i l’Atzara i l’Oriol em donen un cop de mà amb els gossos i m’acompanyen a l’hora de dinar.
Va passant el temps i les temperatures van pujant i la organització prepara un circuit alternatiu de 3km però un cop al musher meeting ens comuniquen que la mànega del dissabte queda suspesa per les altes temperatures.
Recollim trastos i marxem cap a casa.
Diumenge ens llevem ben d’hora i ens posem en marxa.
Aquest cop els de Gosesport ens podem agrupar millor al pàrquing i estem més juntets.
En David em vol fer creure que no està nerviós però jo sé que una miqueta si que ho està, està molt il·lusionat i té moltes ganes de disfrutar amb les seves màquines, té plena confiança en elles tot i que sap que la Ghas té les seves limitacions.
Fem el ritual de sempre, hidratació, preparació, escalfament, treure’ls a fer les seves necessitats i cap a la línia de sortida.
Surto jo davant d’en David. L’Anna Mimó ens ha vingut a veure i a fer fotos, però al final la pobre acaba ajudant-nos i fent de Handler.
A mi m’aguanta la bici fins just a la sortida perquè jo pugui estar amb la Fox fins l’últim moment i poder tranquil·litzar-la, ho vam provar a Terrassa i ens va funcionar prou be.
Ens donen la sortida. Surt espectacular… i continua… i continua!! La meva cara ho diu tot, tinc un somriure d’orella a orella.
M’ho estic passant genial i sé que ella també. La Fox em tiba i m’afluixa segons li demano, em fa les dretes i les esquerres com mai i jo cada cop m’inflo més de lo orgullosa que em sento d’ella i de com mica en mica va millorant.
La vaig retenint perquè es senti segura, amb l’arnés agafat i protegida però mica en mica li vaig deixant tir i ella segueix responent. IMPRESSIONANT!!
A les baixades amb pedres continua quasi sense estar pendent de mi tot i que la bici trontolla i fa soroll. On fa tres curses enrere hagués parat en sec, aquí continua tibant com una campiona fins arribar a 1km de la meta.
Pobreta, ja no pot més i va afluixant. A pocs metres veig el cartell de 800m pel final, sé que ve pujada, apreto dents i cul i arribem a dalt com podem.
La Fox em mira super contenta, em mou la cua i jo m’abraço a ella amb una sensació de gratitud, emoció i orgull indescriptible.
Estic en un núvol, amb les cames trinxades però en un núvol!!. La Fox ho ha fet espectacular.
Em toca deixar-la, ja em sap greu, m’agradaria estar una estona més amb ella però he de fer canicross amb la Six i tinc el temps justet per anar a la línia de sortida.
Em poso el cinturó, agafo la Six i cap a la línia.
Ens donen la sortida i la Six surt disparada, jo al·lucino, que be que ho està fent!! A uns 200 metres de la sortida es para, comença a donar-me voltes i a voler pujar a coll… ja m’estranyava que anéssim tant be!… però de seguida es posa a davant i comença a tibar.
Arribem fins l’Anna Mimó que ens està esperant per fer-nos unes bones fotos i allà se’m torna a distreure però de seguida es torna a centrar.
Jo estic flipant. Estic flipant encara per la cursa de la Fox i al·lucinant amb la Six, no m’ho puc creure!!
A mig circuit ens avança la Nausica i un tiro de gossos, agafo la Six, ens apartem al marge i els deixem passar, quan ja estan una mica lluny continuem la marxa perquè la Six no s’espanti i ves per on… la Six es torna a enxufar. No té un tibar veloç ni fort però si constant i a mi em va de conya el ritme que portem. Estic disfrutant com una nena petita, fins i tot les cames deixen de fer-me mal!!
Arribem al cartell dels 800 metres i penso.. Buffffff.. la última pujada.. moriré però la Six no m’abandona, continua tirant de mi, al seu ritme, sense parar i arribem fins al final.
Estic super contenta, em sento genial, estic orgullosa de les dues curses.
Parlo amb en David que diu que les gosses ho han donat tot, però que la Ghas ha petat, pobreta, no li pot seguir el ritme a la super Zoe.
Està content i motivat, amb ganes i això és algo que ja feia temps que li tocava viure. s’ho mereix molt.
Ens esperem els resultats i si estàvem contents… encara ens hi posem més!!! En David acaba en una super 4a posició i jo en una super 3a en bikejoring i en canicross una super penúltima posició! jajajajjaja
Ens acomiadem d’aquesta gran família del canicross fins a la propera.
Felicito a tots els que heu participat i sobretot els que heu doblat, era un circuit dur.
Campionat de Catalunya sobre neu (2/2) i Campionat d’Espanya sobre neu – Baquèira Beret
Crònica de la Inés i la Tsuna
Arriba la meva primera crònica de la temporada, tot i que ja estem al final! Ens toca explicar la nostra segona experiència a Baqueira, Campionat d’Espanya de neu i també segona part del Campionat de Catalunya de neu.
Divendres ens agafem el dia de festa per preparar totes les coses d’un cap de setmana de Camper: menjar, mantes, roba d’abric, gossos, pinso… uff, no acabaríem mai i sempre s’oblida alguna cosa. Tirem cap a dalt xino-xano i arribem amb temps de sobra per fer el control veterinari i deixar jugar a tota la quadrilla.
Al cap d’unes horetes arriben el David i Natalia, companys ja de caps de setmana i acampades gitanes, jajaja. A la nit, la temperatura baixa molt, i després d’una bona estona de calefacció ens endinsem a sota de totes les mantes.
Ens aixequem ben d’hora, amb la megafonia del musher meeting a l’orella quasi bé. Esmorzem tranquil·lament, ja que no sortíem fins quasi les 11:00h. El dia s’ha llevat espectacular, amb cap núvol, així que comencem a patir pels gossos, ja que el sol pica de valent. Els hidratem i al cap de 30 minutets a fer una desena de pipis un darrera de l’altre.
Anem cap a la línia de sortida i ens comencen a volar aquelles papallones per la panxa que tant molesten i que no es poden controlar… i comencem a trobar a faltar vàries noies. Casualitats de la vida, tres d’elles havien de sortir just davant meu, el que fa que em toqui sortir sense pràcticament cap referència. La Tsuna fa una sortida espectacular, traient-me el mal gust de boca que em va deixar a Baqueira l’any passat. Al cap de quasi 1km… PIPPPPPPP, parada tècnica d’uns 20 segons ben bé. Tornem a arrencar que quasi em trenca l’esquena i mantenim un bon ritme fins al final. Acabem la primera etapa 4es d’Espanya i només a 1 minut de les cracks del pòdium quan sempre em treuen molt més. Entre els nois, la tercera plaça queda molt ajustada, tot havent-hi 5 corredors amb una diferència de menys de 20’’, entre ells, el Javi.
Un pelet més tard, com que no em puc estar quieta, agafo els esquís i aprofito per fer unes rectes de skijoring amb el Tom, en Bummer, el Fuet, la Muga… semblava un trenet recollint gossos jajaja. La Mireia i la Natàlia també es van animar a posar-se uns esquís i a veure que allò era molt difícil.
Passem una gran tarda de riures, menjar, xerrades, menjar, prendre el sol, menjar, preparar coses, menjar… i encara va sobrar molta teca! Quin gran plaer el de menjar, mare meva!
Ens llevem diumenge ben d’horeta i a tornar a fer la mateixa rutina de dissabte, ja que tornàvem a sortir bastant tard, amb un sol espatarrant. No em trobo amb gaires ganes, o almenys menys que ahir, però a la Tsuna no li passava el mateix, volia sortir ja i aquest cop sí que teníem una noia just a 30’’ sortint per davant.
Ens donen la sortida i quasi em tira enrere. Veiem que a la noia de davant no li tira gaire el gos, i més endavant també veig a la Leire i a la Sonia amb algun problema, el que em va permetre apropar-me una mica, cosa que no em podia creure!!! Quan estic en el meu punt més alt de flipada… PIPPPPPPP! La Tsuna para a cagar tranquil·lament. Podríem dir que les seves parades tenen una mitja d’uns 21’’, aproximadament, segons les últimes curses, haurem d’entrenar a per fer més ràpids aquests pit-stops. Tornem a arrencar molt bé, però ja no tenim la resta de corredores tant a prop, per la qual cosa la Tsuna ja no va tant enxufada. Tot i així, no llancem la tovallola i aconseguim rebaixar el temps uns 20’’ i mantenim la 4a posició d’Espanya i la de Campiona de Catalunya sobre neu.
Entre els nois, finalment la tercera plaça no la pot aconseguir el Javi, però si que aconsegueix proclamar-se també Campió de Catalunya sobre neu.
Gran actuació de tots els altres membre del club, destacant en Marc i el Xavi en skijoring on van ser segon i tercer de Catalunya respectivament. En Sergi i en Viñals quedant segon i tercer de Canicross completant amb el Javi un pòdium sencer de groc. En Pep i en Santi també pujaven al pòdium com a campió i sots campió de Catalunya en canicross veterans. La Natàlia, que comparteix amb mi un dels millors moments, pujant a la segona posició del Campionat de Catalunya. I el Santi, campió d’Espanya de trineu amb dos gossos nòrdics. Per últim, el somriure que mai es treuen tant l’Alex com la Luba al final de cada carrera.
Gràcies, per últim, als nostres patrocinadors principals, CANUN i HVC, per fer-nos més fàcil tota aquesta llarga temporada.
I Canicross de Massanes
Crònica del Luis i la Birra
Fa 3 anys la meva mare i jo vam sortir a comprar un conill (ja que això de tenir gos a casa era impossible) i després de dues hores i encara no sé com, vam tornar a casa amb la Trufa .
Un any després, el dia dels innocents, vam augmentar la família amb la Birra.
Fa uns mesos, vaig començar a córrer les meves primeres canicross i ara formo part del vostre club on estic aprenent moltes coses.
Ara us parlaré del Canicross de Massanes.
El dia s’inicià amb un bot del llit quan la meva mare ens avisa que ens hem de començar a espavilar.
Ràpidament posem la música que ens motiva, per emprendre aquest viatge ben d’hora cap a Massanes.
La Trufa i la Birra van darrera amb mi al cotxe. En principi van tranquil·les fins que comencen a veure muntanya. Aleshores ja comença la bogeria de mirar a través dels vidres.
Arribem al poliesportiu i ràpidament ens trobem amb alguns de vosaltres.
La Inés em deixa una samarreta seva de la canicross de la Cerdanya. A les altres curses em deixa una de les seves del club, però el dia anterior havien corregut i estava ben xopa.
El Javi em ve a buscar i em diu: “Venga Luis, vamos a calentar!”
Uns minuts després escalfem tots junts.
La Birra sempre està nerviosa a les sortides, així que el Paco l’ha d’agafar fins que comencem.
Sortim amb moltes ganes, el Paco corre davant ja que sinó la Birra no corre tant com voldria.
Aquesta vegada va sortir com una campiona!!!!
La primera pujada estava bastant enfangada i la Birra anava saltant per tots els bassals.
A les pujades em sento bé, encara que la Birra no tira molt de mi i alguna vegada li he de dir al Paco: venga espabilaaa!!!!!
Pels corriols gaudeixo de la cursa, fins que, de cop i volta, em vaig adonar que havia perdut el dorsal. Així que miro enrere i el veig a uns 25 metres. El Paco retorna fins que el troba, i clar, si el Paco marxava la Birra no volia seguir. Quan torna, seguim la cursa.
A la pujada de la trialera (que era dura) jo patinava i anava trepitjant les zones amb herba per tenir més subjecció.
A les baixades (que no són el meu fort) em vaig deixar portar bastant bé.
Al entrar al tram final vam veure a dos corredors que podíem agafar i com que la Birra estava fresca, i amb moltes ganes, vaig apretar per avançar a l’última pujada (un d’ells era el Jordi, que aquesta vegada no corria amb la Nami).
Arribada a meta i felicitacions a la Birra per lo bé que es va portar.
Va ser una canicross molt familiar. No hi havia molts corredors però si grans corredors i corredores.
Pòdiums pel Javi i el David i també per la Inés i l’Alicia i lot d’embotits per l’Alex (quina sort!!).
La part negativa de la jornada: la lesió de la Inés (espero que estiguis millor).
I ara, a acabar la temporada amb la canicross d’Oix!
Espero poder tornar a córrer al vostre costat i seguir aprenent de vosaltres!
II Canicaldes – Caldes de Malavella
Crònica de la Sandra i la Boira
Aquí va la nostra última crònica d’aquesta temporada 2014-2015. Aquesta vegada, a Caldes de Malavella. Sona el despertador a les 6:00h del matí, i desperto a tota la família (els meus pares i la meva germana), ens vestim, esmorzem i anem a recollir a la Boira! La tia en sortir de casa i veure que carreguem el seu transportí ja està dels nervis! Així que cap a dins i camí a Caldes de Malavella, que tenim 1 hora i 20 minuts de camí!
En arribar a Caldes, aparquem, i sortim a veure on és la recollida de dorsals. Per sorpresa nostra encara estan muntant les taules… ens trobem amb la Meri i la Flicka (i els seus acompanyants) així que estem una bona estona de xerrameca! Després veiem a l’Alex i a en Crom. Saludem i anem a passar el control veterinari! Com sempre, la Boira donant petons a qualsevol que li doni mimitos jajaja
Passa l’estona i l’Alex m’avisa de que vagi escalfant, que se’m passa l’hora! I… sí! GAIREBÉ SE’M PASSA! Així que ens canviem, escalfem i cap a la línia de sortida! Aquesta vegada estem tan motivades i ens veiem amb tanta força que ens posem a primera fila. A la meva esquerra tinc a la meva companya i gran amiga Meritxell i a la Flicka de les Franqueses (encara que siguem de clubs diferents, l’amistat és més forta que la rivalitat) i a la meva esquerra a la Mónica i la Popi, seguits de l’Alex i en Crom i, a l’altra punta, en Santi i la Daya.
3… 2…1… JA! Surto corrent i no trobo a la Boira, què passaaa?! Em giro i veig que la Popi estima tant a la Boira que li mossega la cua i no la deixa anar. Quan aconseguim desenganxar-les sortim des de les últimes de la cua. La Boira fa com si res i comença a tirar com una campiona. Aquesta petita em fascina cada vegada més! Entrem als camins de terra i bassals, algun d’ells tan profund que la Boira s’hi banya gairebé sencera i jo, com que la segueixo, al agua patooos i l’aigua pels genolls! jajaja El recorregut és xulíssim i la Boira, més endavant i per primera vegada, no es transforma en peix i passa de l’aigua jaja
Van passant els quilòmetres i veig una noia que m’anima a seguir. Arribem al primer punt de control, veiem el noi fer fotos i PAM! Me’n vaig de morros a terra… en aquest moment em plantejo retirar -me… li dic a la noia que anava amb mi que seguís i no m’esperés, que potser me n’anava. Però m’aixeco i pels meus ovaris segueixo corrent!
Km 5, avituallament i a seguir corrent entre més tolls i plantes. Ja veiem la meta! Ja escoltem a la Meritxell, en Ricky, l’Alex, la Monica, els meus pares i la meva germana i altra gent que crida a la Boira i ens anima… GRÀCIES! Entro amb la noia que em va ajudar i li dono les gràcies. A més, sempre entrem amb un gran somriure malgrat els contratemps!
Ens assabentem que no he estat l’única en caure. L¡Alex i el Santi també estan tocats! La Boira ho ha fet genial i, per primera vegada, no arribem últimes en un canicross! Hem gaudit moltíssim però ens quedem amb cert mal gust de boca perquè podríem haver donat moltíssim més, ja que em sentia molt bé corrent aquest cop! Així que ja ens retirem fins a la temporada 2015-2016, que segur que serà igual de fantàstica! Sempre amb el gran suport dels meus amics, la meva família i la gent de GOSESPORT CATALUNYA!!!
Pet-jades, canicross solidari per la Societat Protectora d’Animals de Mataró
Crònica del Jordi del Castillo i la Nami
M’aixeco i en sortir al carrer veig que fa un temps perfecte pel canicross: fresqueta i amb sol. De camí hi ha una boira que es fa cada vegada més espessa, però, per sort, abans d’arribar a Mataró va desapareixent.
En arribar a la zona de les carpes veig que la cua del control veterinari i dorsals és molt llarga, però avançava ràpid i en menys de cinc minuts ja tenia el dorsal.
Vaig trobant i saludant als companys/es que hi havia per la zona. Perquè la Nami estigui més tranquil·la, m’espero a l’últim moment per dirigir-me a la sortida i m’allunyo de la zona del xivarri, i per la zona d’aparcament em trobo al Javier i a la Inés i ell em diu: “confiem en tu!”. Jo, per si de cas, l’aviso que no ho tinc molt clar, però que m’esforçaré, perquè és avui o mai! 😀
El calaix dels petits no tenia res a envejar en quant a xivarri i moviment. Fins i tot teníem en exclusiva al Ron fent el moonwalk. Mentrestant, la Nami, com sempre, s’entreté mossegant la línia de tir.
Donen la sortida i sortim tots com bales, però la Nami està més pendent de mossegar la línia de tir que de córrer. Entrem a la zona de bosc i se’m col·loca al darrere. Durant més d’un quilòmetre, anem a trompades, on es col·loca davant , avancem a dos o tres i després afluixa tant que hem de parar i tirar-nos a un costat per deixar passar. Així, diverses vegades. Entre els perjudicats hi havia en Xavier Gimenez i en Benito Adell, que em deixaven passar i després havien de passar-me en més d’una ocasió.
Llavors, en aquell moment, m’adono que la culpa és meva perquè m’havia donat la vena competitiva i això provocava un to de veu alt i una obstinació de que la Nami s’adaptés a mi. Cosa mal feta perquè EL PRIMER SÓN ELLS. Així que entro en el mode de sempre, que és anar a gaudir de la cursa, encara que l’hagi de fer passejant.
Llavors, a la poca estona, sorgeix la màgia i comença a tirar. Quanta més gent ens trobem, més es motiva, tot movent-se d’esquerra a dreta, per veure per on ficar-se per avançar. El recorregut és molt divertit: pujades, baixades i camins estrets que donen sensació de velocitat.
A la penúltima pujada, ja vaig gairebé a les ultimes. Afluixo per recuperar-me i perquè la Nami faci una parada tècnica. Llavors veig que treu el cap un altre Jack Russell pel costat, així que se m’ha acabat el descans i toca cremar les últimes forces.
A l’última pujada i, a més, la més dura, veig més endavant a la Natàlia Camps, que em fa senyals de que sóc el tercer de la categoria i m’assenyala al fons al David Estruch que és segon. Quan arribo a la seva altura m’anima a atrapar al David, però li dic que ja estic a les últimes…
Quan s’acaba la pujada i arribo a l’últim tram, faig l’últim esforç i, ja que vaig tercer, procuro no posar cara d’esforç per sortir bé a les fotos, però la que té cara d’haver anat de passeig és la Nami! :D.
Felicitats als organitzadors/es i voluntaris/es de Pet-jades per lo bé que ho heu fet. Heu cuidat fins a l’últim detall! També per la incitativa d’incloure la categoria de gossos menys de 15 quilos, que molts celebrem i esperem s’estengui en altres canicross.
Felicitats pel podi al Javier Torres, al Sergi Millaruelo, a la Inés Hernandez, al Josep Fornell i a la Natàlia Camps! Gosesport, com sempre, acaparant els podis, fins i tot a les noves categories! 😉
Canicross del Garraf
Crònica del Xevi i el Bor
Ens trobem en el tram final de temporada i el diumenge 1 de març de 2015 el calendari diu que toca córrer a la població de Vilanova de la Geltrú, on es celebra la canicross del Garraf. Aquest any la cursa forma part de la Lliga AEM-Challenge. Es tracta d’un circuit de vuit quilòmetres per pistes i corriols amb un desnivell acumulat de pujada d’uns 160 metres. Part del recorregut transcorre resseguint la costa del Garraf on es pot gaudir d’unes vistes molt xules. És un circuit força tècnic pels canicrossers ja que el terreny és força estret, amb pujades fortes, amb molts trams de corriols pel mig de pinedes, amb molts girs on els gossos amb poca experiència és fàcil que perdin la traçada. El terreny és molt pedregós i fa que els turmells pateixin força. A més a més hi ha un plus de perillositat per culpa de la plaga de la processionària del pi.
La processionària són unes erugues que baixen a terra després de passar tot l’hivern penjades dels pins a unes bosses de seda. Amb l’arribada del bon temps baixen per realitzar la muda, es col·loquen en llargues fileres fent una processó. Pot ser perillós per les persones ja que l’eruga tenen pèls urticants al llarg del cos, que es poden despendre amb facilitat i ser transportats pel vent sense rumb, produint en les persones afeccions cutànies i dermatitis. Els moviments d’aquestes fileres d’erugues criden l’atenció dels peluts i és molt perillós que juguin amb elles o les intentin agafar. Els pèls de la part superior de les erugues estan carregats d’una substància tòxica que deixen anar com a defensa. Aquestes pues es claven i alliberen el verí provocant una forta irritació o reacció al·lèrgica. El gos pot començar a bavejar, vomitar… si li toquen els ulls provocar-li conjuntivitis… les pues poden provocar necrosi a la llengua i pot perdre’n part d’aquesta. Si afecta les vies respiratòries pot provocar l’asfixia portant, fins i tot, a la mort
En el darrer moment m’inscric a la cursa amb el Bor, ja que darrerament la Fiby no es mostra motivada per fer canicross i decideixo donar-li uns dies de descans. El Bor és un Border Collie d’un any i quatre mesos amb un pes de 22 quilograms aproximadament. Des dels quatre mesos fa agility i últimament hem progressat força. Li agrada molt i ho fa força bé. Hem entrenat canicross poc amb ell i serà la seva estrena en una cursa.
El diumenge em llevo d’hora, a les 05:15 hores. Hem faig una dutxa ràpida i quan surto em trobo el petit de la família, el Flash, a sobre el llit. Ostres Flash, no!!! S’ha fet pipi a sobre el llit!! Ràpidament trec els llençols, netejo el nòrdic de plomes i el matalàs… pèrdua de temps de 30 minuts. Esmorzo ràpid, trec un moment els tres peluts, preparo les coses i tots al cotxe per posar rumb cap a Vilanova i la Geltrú
Després d’una hora i mitja de viatge arribem a les 08:00 a la zona de pàrquing, a la platja del far. Hi ha pocs cotxes, però de seguida veig la flota de vehicles de Gosesport: l’autocaravana de la Natàlia i el David, la furgoneta de la Inés i el Javi, el cotxe del Domènec… Aparco en zona groga de Gosesport!!!
Ens saludem ràpidament i anem tots a passar el control veterinari. Abans, però, trec el Flash perquè pugui saludar un moment la seva germaneta, la Ghas. La Natàlia s’ofereix a portar-los fins a dalt al Moli del Far, on fan el control veterinari, per tal que puguin estar més estona junts. Evidentment el Flash no s’hi oposa, que content s’ha posat de veure la seva súper germaneta!
Passem el control força ràpid i baixem al pàrquing per preparar-nos per la cursa. Com passa el temps! Sense donar-me’n compte ja només falten 15 minuts per la sortida. Últims estiraments i ens dirigim cap a la zona de sortida. En aquesta cursa, la zona d’arribada i la sortida estan situades a diferents llocs. Hi ha aproximadament 90 canicrossers. La sortida està dividida en dos grups, el primer grup els sèniors masculins i el segon grup la resta. Tot i així els grups segueixen essent numerosos
Em poso a la primera fila a la part dreta de la sortida. A la meva dreta hi ha el campió, el Javi. A la part esquerra els futurs campions, el Domènec, l’Àlex i el David.
Falten cinc minuts per l’hora de sortida. Normalment l’espera es fa eterna, la Fiby sempre es posa molt nerviosa. Però avui amb el Bor ha estat tot el contrari. El Bor estava força tranquil, i fins i tot, s’ha ajagut una estona.
3,2,1, sortida!!!! Sortim força bé, sense cap incident. Com era previsible de seguida ens passen varis corredors amb gossos més potents. El Bor és molt ràpid però té poca potència de tir. Aviat deixo de veure el Javi i el Domènec que, juntament amb l’Albert Traveria, van agafant diferència respecte els altres. Avancem al David, que córre amb la Fox, ja que la Natàlia descansa per unes molèsties al genoll, sembla que té algun problema, es va mirant molt les cames i el seu ritme es més baix de lo normal.
Ens posem al darrera d’un grup encara força nombrós. Calculo que per davant nostre tenim uns quinze corredors. De moment anem a un ritme còmode que em permet anar veient les reaccions i comportaments del Bor en cursa. Les sensacions són molt bones i el Bor estar totalment concentrat en la cursa. A més a més, pràcticament no noto les molèsties de les darreres setmanes als isquios. Les meves cames porten molts quilòmetres de curses i entrenaments sense massa descans, i començo a patir-ne les conseqüències.
Amb la cursa ja llançada, poc a poc anem guanyant posicions. El Bor continua responent bé. Arribem a una pujada amb una forta pendent i em dic en veu alta: Ara ve lo bo!!! Em trobo bé i fem la pujada a molt bon ritme i avancem a varis corredors del grup que tenim a davant.
Sense donar-me’n compte arribem a l’avituallament! Parada obligatòria!!! Tot i que no fa tanta calor com em pensava, remullo el Bor dues vegades i deixo que faci un parells de glops. El Bor ho passa malament amb la calor i era una de les coses que més em preocupaven de córrer amb ell.
A les baixades hem deixo anar!!! Baixem sense por i molt ràpid. Com gaudeixo a les baixades!!!
El Bor segueix bé, no tira molt però sempre al meu davant!! Quan més corro jo, més córrer ell. Molt bé Bor!!!
Van passant els quilòmetres i sembla que hem avançat a tots els corredors del grup que teníem davant. Ens quedem sols, sense cap referència al davant. Passem per uns corriols pel mig d’un bosc de pins, amb molts girs. En alguns d’aquests girs el Bor s’equivoca de traçada. Sembla que el Bor sense cap referència al davant li costa seguir el camí. També ens anem trobant gent pel recorregut, molts fent fotos, i el Bor quan els veu afluixa mantenint-se cautelós, i cada vegada haig d’animar-lo per tal de recuperar el ritme.
Quan pensava que ja no agafaríem a ningú més, veiem de lluny a un corredor del club Cota zero. Ens anem apropant a ell bastant ràpid, tot i que el Bor fa una paradeta a refrescar-se en una bassa. L’avancem i el deixem endarrere.
Seguim endavant a bon ritme. Ja tenim a la vista a una altre corredor també és del club Cota Zero. Ja el tenim!!! Entra a un corriol i anem darrera seu a uns cinquanta metres. No!!!! Dues persones que estaven fent fotos entren al corriol a davant nostre. Penso, ara no!!! Que s’apartin, si us plau! Ens toca frenar en sec!!! Finalment s’aparten i podem continuar.
Sortim del corriol i arribem en un tram on anem resseguint la costa amb unes vistes al mar molt xules. Va Bor que l’agafem!!!! Accelerem el ritme i al cap de poca estona ens posem al seu darrera, no hi ha espai per avançar però ja va be perquè així agafem aire i ens recuperem d’aquest últim esforç. Correm junts durant uns metres. Ja estem arribant. Entrem en el carrer asfaltat que ens porta a l’arribada i el Bor es posa al costat del gos del Jesús Escribano. Com que veig el Bor animat, el crido: VA! VA! Sembla que els avancem!!! Però el gos del Jesús no es rendeix, s’activa i intenta avançar-nos. Estem els dos equips en paral·lel. Toca esprintar fins al final. Com m’agrada acabar així les curses!! HIKE! HIKE! HIKE! Finalment aconseguim avançar-los pràcticament a la línia d’arribada. Quina arribada mes bonica hem fet!! Felicitats Jesus!!!
Passem per sota l’arc de meta. No veig a cap corredor. Que estrany!!! Algú em crida!!! Ah! Sí! Són el Javi i el Domènec!! M’assec al seu costat. Mentre em recupero de l’esprint, el Javi i el Domènec em feliciten i em diuen MOLT BÉ XEVI!!! GRAN CURSA! La veritat és que al principi no sabia perquè, però llavors el Domènec em diu “has quedat darrera meu!”. No m’ho podia creure. Quin debut Bor!!! Gràcies Bor!!!! Molt Bon treball!!!!
He disfrutat molt, un circuit molt divertit!!!! I, a més, hem fet un molt bon resultat!!! Hem estat més a prop que mai dels millors.
Van entrant corredors i no veig al David. Que estrany! Després algú ens diu que un gos ha fet caure el David a la sortida, la Fox s’ha espantat i després no tirava. Finalment el David ha decidit abandonar i no forçar a la Fox. Quina mala sort, David! Molts ànims!!!
Bona representació del club en aquesta cursa amb la presència de: Javi, Domènec, Xevi, Josep, Jordi Martí, Oscar G., Inés, Joan, Alejandro, Santiago, Benito, Marc, Àlex, Constantino, Luba, Noelia, David, Natàlia (com a vídeo-reportera), Oscar H. (com a fotògraf) Perdoneu si m’he deixat algú, és que som tants!!!!
Molt bona cursa dels companys i companyes de Gosesport. El Javi primer i molt ben acompanyat al podi pel Domènec, en tercera posició! En noies un podi més al sac per la Inès que ha estat segona. En veterans, gran cursa del Josep Fornell, en tercera posició. Com corren els veterans!!!
En aquest canicross, l’organització ha tingut una bona idea creant el premi al millor equip. S’han tingut en compte els tres millors classificats masculins i les tres millors classificades femenines del mateix equip.
Aquest premi, el millor de tots, ha estat pel Club Gosesport Catalunya!!! Primers a la classificació per equips per només tres punts de diferència amb el Club Canicross Les Franqueses. En representació del Club pugen a recollir el premi la Natàlia i l’Alex Muñoz. El premi queda guardat a la sala de trofeus de la botiga Gosnet de Hostalric, vigilat per la Natàlia i el David.
MOLTES FELICITATS A TOTES I A TOTS ELS MEMBRES DE L’EQUIP!!!!
Per últim, comentar que juntament amb la Canicross també es celebrava la cursa de muntanya cursa dels colls d’uns 11 quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 200 metres. En aquesta cursa hi va participar un dels cracks de Gosesport, el Sergi, que en aquesta ocasió va decidir donar un descans merescut a l’Ibai. Segur que el Sergi va trobar molt a faltar a l’Ibai, però tot i així va fer molt bona cursa!!!
Records per totes les companyes i companys de Gosesport!!!! Ens veiem a la propera canicross!!!
Canicross de l’Anoia
Crònica de la Kira i el Tino
Els nostres inicis en el meravellós món del canicross…
Avui realitzem la nostra primera crònica. Tot va començar per casualitat en un viatge de feina. El matí en que havíem de tornar cap a casa em va sorprendre la imatge d’una guineu que tenia el director de l’agència com a fons de pantalla al seu ordinador. Li vaig comentar que era una imatge molt bonica. Vam començar a parlar tot mostrant-li la meva admiració pels animals i, en especial, els gossos. Per sorpresa meva em va dir “en vols un?”. La seva gossa acabava de tenir una camada d’Akitas… però jo li vaig indicar que no en volia, perquè feia menys de dos anys que ens havia deixat el Blacky, una mescla de pequinès que ens va regalar 12 anys de la seva vida, i així va quedar la cosa.
Un parell de dies més tard, el 5 de gener, vigília de Reis, per sorpresa vaig rebre una foto per WhatsApp d’un cadell…
Prèviament ja havia comentat a casa tot el que havia passat i al rebre la foto van estar mirant de convèncer-me perquè acceptés i li digués que sí. Com que havia de tornar el següent dilluns per acabar la formació, vaig comentar a casa que si no em deien res, jo tampoc comentaria res.
Ja quan anava a sortir de Santiago en direcció a “A Coruña” va venir en Manolo i em va dir “et guardo el cadell”. Ja no em va quedar més remei que acceptar el que acabaria sent el millor regal que ens han pogut fer en les nostres vides… va arribar la Kira.
Canicross de L’Anoia
Aquest diumenge es va disputar el Canicross de l’Anoia. La Kira, com ja és habitual, estava una mica inquieta, i jo, intentant calmar-la…
Fins que van dir “JA!” i va sortir com un coet tota poderosa, majestuosa… vaja, com ella és.
La sortida va ser una mica caòtica, ja que el camí s’anava fent estret i hi va haver varis problemes. Una mica més endavant un corredor va caure a sobre del seu galgo i li va fer mal a la pota.
Els primers 500 metres més o menys fàcils de fer en espera del que ens vindria a sobre… uns aproximats 3km de pujada amb una rampa final bastant empinada i dura per culpa de la qual he tingut agulletes durant un parell de dies al cul de lo que tibava la Kira!
Anàvem força ben col·locats i la resta del recorregut sabíem que era bastant ràpid, amb baixades continues i algun pla. Tot anava fantàstic fins que ella va decidir fer una excursió per camp a través. Tenia les seves cosetes a fer i així va estar fins que va trobar el lloc adequat. Quan ens vam reincorporar al camí vaig escoltar una dolça veueta que ens deia “Tino, d’on sortiu?”. Eren l’Alicia i el Thor. Al mateix temps que corríem li vaig comentar el que ens havia passat i ja vam fer tot el recorregut junts, amb la qual cosa se’ns va fer més amè i vam recuperar força temps perquè la Kira i el Thor s’anaven picant.
Vam arribar a la meta i una vegada allà, i com ja és habitual, ens vam reunir amb la resta d’amics i companys d’equip, “la marea groga de Gosesport” que vam gaudir d’aquest canicross… ah, i la cantera! Que puja forta!
En aquesta ocasió no vam aconseguir una gran posició, però després del resultat d’aquest canicross, vam obtenir un meritori 2n lloc en la categoria Màster 50 del circuit AEM Challenge.
Però aquest no ha estat el millor premi que hem rebut en la nostra primera temporada. Com vaig poder llegir en un WhatsApp d’un amic del nostre grup, el gran premi ha estat conèixer-nos i el que ens brindeu l’oportunitat de formar part d’aquest equipàs, Gosesport, per tot el que ens heu ensenyat sobre aquest magnífic esport i, sobretot, pel que ens heu demostrat com a grup humà.
Encantats d’haver-nos integrat en aquest gran equip, ens veiem al Pet-jades!
Canicross de Gavà
Crònica de l’Anna i la Muga (22 de febrer)
Aquesta crònica no comença el diumenge al matí a les 6h, sinó que comença el dimecres a la tarda quan anem a entrenar amb el Roy (el meu gos). Quan portem uns 2km el Roy es planta. No és el primer cop, i com que els dos som novatos decidim que lo de córrer no és lo que a ell li agrada. De la mateixa manera que passa amb els humans, no a tots els gossos els agrada córrer.
Arribo a casa i el primer que faig es “whatsappejar” al David, demanant-li si em deixaria la Muga per córrer a Gavà, que ja estic apuntada però m’he quedat sense company de cursa.
Ell em diu que síííí, que perfecte!!! Anirem a Gavà.
Aquesta és la meva tercera cursa de canicross i la segona amb la Muga. Ella i jo no ens coneixíem de res, però ara la nostre relació ja és… estupenda!! La de Gavà és especial per ella, ja que va ser la seva última cursa abans de que li diagnostiquessin la displàsia, o sigui que anem a disfrutar del moment!!!
Passats els controls veterinaris i esperant a la sortida, els meus nervis es comencen a notar. Veig als companys i companyes del club que es van posicionant, d’altres ja han sortit. Jo histèrica, la Muga, a la seva salsa: borda, estira, borda, estira… 3,2,1: SORTIMMMMM!!!
Anem enxufades cap amunt, l’aviso que jo sóc un paquet , que pari una mica perquè sinó em moriré allà mateix. Anem pujant i parem a saludar a la Natalia (s’ha de ser educat, eh!) i anem fent per un caminet planer on ens adelanta el grup que sortia darrera nostre. Cadascú ha de portar el seu ritme i nosaltres anem fent caminet.
Acabo de veure la primera pujada, miro a la Muga i li explico que ara anirem caminant, que jo no puc córrer fins allà a dalt. Ella amb la mirada em contesta: “reina, et pesa i molt el cul” i jo li contesto que té tota la raó del mòn.
Fa molta calor. El bistec de la Muga quasi toca a terra i jo m’he posat de tot (guants, buff, la tèrmica… que previsora que sóc) i ara em sobra tot! L’animo, l’animo i l’animo i anem pujant fins que ens trobem un voluntari que ens diu “VINGA, QUE VE BAIXADA!”. La Muga aixeca les orelles i em mira… disfrutem, Muga!!?? I corriolet avall s’ha dit! Estira que és una passada, com m’agrada. Dins el corriolet anem en fila tot un grupet, a la pujada m’han adelantat tots jajaja ara els hem tornat a agafar. Per mi és nou això de córrer en grup, perquè a les altres curses anava sola, m’agrada més anar amb gent!!
Seguim corrent pel corriolet i… us he dit que sóc novata, no? Doncs al mig del corriol i anant a fondo no em passa res més pel cap que anar saltant les pedres. Però al saltar-ne una de gran me n’adono que he quedat curta… em veig amb les dents al terra… menys mal que la Muga m’estira lo suficient per saltar-la! Em veia de cap a terra i passant un ridícul descomunal.
Acabem amb una forta pujada en la qual tornem a quedar-nos endarrere, però quan arribem a dalt… baixadaaaa! la Muga disfruta a més no poder i jo amb els talons, que em toquen al cul, la segueixo com puc, però no paro!! La cara de felicitat de totes dues deu ser tot un poema.
Ja començo a veure els voluntaris de l’avituallament, hem arribat les primeres del grupet, som unes màquines a la baixada jajaja aviso a la Muga que li tiraré tota l’aigua per sobre, és tant agraïda ella… em mira amb una carona de gratitud que m’encanta. L'”apretujo” perquè s’ho mereix i seguim el nostre descens, fins que torna a venir una pujadeta on posem el fre de nou.
Tornem a fer pujadetes i baixadetes… ens mig perdem… però de cop sentim uns crits que ens són familiars. Ui, és la Natalia (que sàpigueu que ella no crida mai, avui és un dia especial jajaja), això vol dir que ja arribem a la META!! Ens enxufem de nou totes dues i acabem. Ole , ole i ole, que contenta estic! Un altre canicros a la saca! Abraço a la Muga, li dono les gràcies, la mullo i anem a buscar un premi millor!! L’entrepà de botifarra, del qual, i evidentment amb permís o no dels seus humans, em parteixo amb la Muga. Se’l mereix, no!?
Gràcies, Muga. Aprendre d’una gossa com tu és el millor que em podia passar. I gràcies als teus humans per deixar-me compartir amb tu aquests moments.
Ara toca esperar, tot xerrant amb tothom, que els nostres compis de la samarreta groga pugin a dalt del podi. Aquests nois i noies no paren de guanyar!! Que grans sou.
Gràcies Muga, aprendre d’una gossa com tu és el millor que em podia passar. I gràcies als teus humans per deixar.me compartir amb tu aquests moments.
Ara toca esperar, tot xerrant amb tothom, que els nostres compis de la samarreta groga pugin a dalt del podi. Aquests nois i noies no paren de guanyar!! Que grans sou.
GOSesport Catalunya 