1ª Mushing i Canicross Les Planes de Montserrat – Collbató & El Bruc

El passat 6 de novembre es va celebrar a Collbato la primera cursa de la 23ena Lliga catalana de Musing i 11ena de Canicross. Va ser tot un èxit de participació de 119 corredors. Des de aqui volem agrair a l’ajuntament i a tots els col·laboradors el suport rebut.

A continuació us deixem els resultats:

Canicross:

https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSWEpEdW8tQUlvWnc/view

Mushing:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSeU1ZZVRzR2lUMXc/view

Relevos/Relleus:
https://drive.google.com/…/0B95Hk6nW7RpSSEJDNHAtUGhrcmM/view

 

 

 

Final de la Lliga Catalana

A falta de dos proves populars a Palafolls i Bigues, la temporada de competicions oficiales queda finalitzada.

Els nostres socis han realitzat unes actuacions excel·lents, i per aixo els volem felicitar a tots. Han aconseguit tancar la temporada amb 12 podis finals de la Lliga Catalana de la FCEH, en les modalitats de canicross, bikejoring, skijoring i patinet.

FELICITAR-VOS A TOTS! per que a part dels podis,heu transmes el “fair play” per a sobre de l’ego, sens oblidar-vos de competir. Per que heu ante posat el benestar de les vostres mascotes.

GRACIES!!!

13 i 14 de Febrer. Copa Espanya. Vallgorguina 2016

Cap de setmana de competició, puntuable per Copa Espanya i molt a la vora de casa… No ens la podíem perdre!!

Dissabte en David treballa i em toca preparar-ho tot a mi. Si us plau que no em deixi res! Ho carrego tot i ens posem en marxa.

Jo porto a la Ghas, la Zoe, la Six i la Fox i més tard ja vindrà en David carregat amb el material.

Arribem a Vallgorguina sobre les 12.00 i anem a passar el control veterinari i recollim dorsals.

El pàrquing està ple i tots els de Gosesport estem escampats però ens anem trobant i ens anem posant al dia.

L’Inés ja te una panxeta increïble i l’Atzara i l’Oriol em donen un cop de mà amb els gossos i m’acompanyen a l’hora de dinar.

Va passant el temps i les temperatures van pujant i la organització prepara un circuit alternatiu de 3km però un cop al musher meeting ens comuniquen que la mànega del dissabte queda suspesa per les altes temperatures.

Recollim trastos i marxem cap a casa.

Diumenge ens llevem ben d’hora i ens posem en marxa.

Aquest cop els de Gosesport ens podem agrupar millor al pàrquing i estem més juntets.

En David em vol fer creure que no està nerviós però jo sé que una miqueta si que ho està, està molt il·lusionat i té moltes ganes de disfrutar amb les seves màquines, té plena confiança en elles tot i que sap que la Ghas té les seves limitacions.

Fem el ritual de sempre, hidratació, preparació, escalfament, treure’ls a fer les seves necessitats i cap a la línia de sortida.

Surto jo davant d’en David. L’Anna Mimó ens ha vingut a veure i a fer fotos, però al final la pobre acaba ajudant-nos i fent de Handler.

A mi m’aguanta la bici fins just a la sortida perquè jo pugui estar amb la Fox fins l’últim moment i poder tranquil·litzar-la, ho vam provar a Terrassa i ens va funcionar prou be.

Ens donen la sortida. Surt espectacular… i continua… i continua!! La meva cara ho diu tot, tinc un somriure d’orella a orella.

M’ho estic passant genial i sé que ella també. La Fox em tiba i m’afluixa segons li demano, em fa les dretes i les esquerres com mai i jo cada cop m’inflo més de lo orgullosa que em sento d’ella i de com mica en mica va millorant.

La vaig retenint perquè  es senti segura, amb l’arnés agafat i protegida però mica en mica li vaig deixant tir i ella segueix responent. IMPRESSIONANT!!

A les baixades amb pedres continua quasi sense estar pendent de mi tot i que la bici trontolla i fa soroll. On fa tres curses enrere hagués parat en sec, aquí continua  tibant com una campiona fins arribar a 1km de la meta.

Pobreta, ja no pot més i va afluixant. A pocs metres veig el cartell de 800m pel final, sé que ve pujada, apreto dents i cul i arribem a dalt com podem.

La Fox em mira super contenta, em mou la cua i jo m’abraço a ella amb una sensació de gratitud, emoció i orgull indescriptible.

Estic en un núvol, amb les cames trinxades però en un núvol!!. La Fox ho ha fet espectacular.

Em toca deixar-la, ja em sap greu, m’agradaria estar una estona més amb ella però he de fer canicross amb la Six i tinc el temps justet per anar a la línia de sortida.

Em poso el cinturó, agafo la Six i cap a la línia.

Ens donen la sortida i la Six surt disparada, jo al·lucino, que be que ho està fent!!  A uns 200 metres de la sortida es para, comença a donar-me voltes  i a voler pujar a coll… ja m’estranyava que anéssim tant be!… però de seguida es posa a davant i comença a tibar.

Arribem fins l’Anna Mimó que ens està esperant per fer-nos unes bones fotos i allà se’m torna a distreure però de seguida es torna a centrar.

Jo estic flipant. Estic flipant encara per la cursa de la Fox i al·lucinant amb la Six, no m’ho puc creure!!

A mig circuit ens avança la Nausica i un tiro de gossos, agafo la Six, ens apartem al marge i els deixem passar, quan ja estan una mica lluny continuem la marxa perquè la Six no s’espanti i ves per on… la Six es torna a enxufar.  No té un tibar veloç ni fort però si constant i a mi em va de conya el ritme que portem. Estic disfrutant com una nena petita, fins i tot les cames deixen de fer-me mal!!

Arribem al cartell dels 800 metres i penso.. Buffffff.. la última pujada.. moriré però la Six no m’abandona, continua tirant de mi, al seu ritme, sense parar i arribem fins al final.

Estic super contenta, em sento genial, estic orgullosa de les dues curses.

Parlo amb en David que diu que les gosses ho han donat tot, però que la Ghas ha petat, pobreta, no li pot seguir el ritme a la super Zoe.

Està content i motivat, amb ganes i això és algo que ja feia temps que li tocava viure. s’ho mereix molt.

Ens esperem els resultats i si estàvem contents… encara ens hi posem més!!! En David acaba en una super 4a posició i jo en una super 3a en bikejoring i en canicross una super penúltima posició! jajajajjaja

Ens acomiadem d’aquesta gran família del canicross fins a la propera.

Felicito a tots els que heu participat i sobretot els que heu doblat, era un circuit dur.

Cursa de Cercedilla – Copa d’Espanya

Crònica d’Ariadna Samper

Decidim anar a Cercedilla a fer la cursa de Bikejoring!!

Dissabte… A les 5:30, sona el despertador… La Hook em pregunta si puc anar sola?? Que ella es queda dormint… Al final la convenço i cap a Sabadell!! On ens esperen el Jordi, la Jess, el Javi i la Inés, fem les salutacions i cap a Madrid!!!

Després d’unes paradetes tècniques, arribem per dinar a les terres Madrilenyes, fem una mica de turisme, uns xurros amb xocolata (que com no… porten gluten i jo em quedo amb les ganes… què hi farem… jejeje) i anem a passejar amb els gossos pel parc del Retiro.

Després cap a l’hotel on ens esperen la Lali, l’Oscar i la Vodka!!

Diumenge, a les 6:15 en marxa! Fem un bon esmorzar i cap a Cercedilla! Allà ens trobem amb el Guifré, que havia dormit a la furgo, i anem a recollir els dorsals! Es posa a nevar… ho preparem tot i anem a veure la sortida de canicross.

Cada cop neva més.. Al cap d’una estona, veiem que arriben un grup d’unes 30 persones totes juntes… És estrany, ens preguntem què haurà passat… Ens comenten que un corredor s’ha fet mal, un cop al cap… els corredors que anaven al principi es paren a ajudar-lo i decideixen arribar tots en grup pel temps que han perdut, així que paren el crono…

Un cop han arribat tots els corredors, ens comuniquen que anul·len la cursa de canicross, i la de bikejoring també, perquè el circuit està en males condicions i no es pot fer…

Marxem ràpid, ja que ens fa por no poder sortir pel mal temps… Pel camí parem a dinar, un “potaje” de cigrons boníssim! jejeje i després fem una mica de bikejoring per passar el mono i que els gossos correguessin una mica.

Arribem cap a les 10 a Barcelona, m’acomiado de la Hook, que pobre s’ha fet un far de kilòmetres per a res… i directa a casa a descansar!

Molt decebuda… Ja que venim de molt lluny i no hem pogut fer ni la cursa. Tot i així ha sigut un cap de setmana diferent, divertit i amb molt bona companyia!! S’ha de repetir!! 🙂

Aquí podeu veure el vídeo d’aquest cap de setmana:  😉

I Canicross de Terrassa – 1a Copa Bombers

Crònica de Cristina Cruz, Duna i Tula

El passat diumenge 19 de gener, es va celebrar el primer Canicross Terrassa organitzat pel club Gosesport i per ACE Bombers Barcelona, amb un recorregut de canicross de 8,5 km i amb un recorregut de bikejoring de 6,5 km. Va ser un dia en el que tots estàvem molt nerviosos, uns preocupats per a que tot sortís be i uns altres que sabíem que seria així, preocupats per fer una bona cursa. Jo en concret, estava molt nerviosa perquè m’estrenava al bikejoring amb la Tula (una gossa cedida per l’Ariadna) i com no podia ser d’altra manera, participava també amb la Duna al canicross, a més portava plovent tota la nit i semblava que no pararia, la cursa es presentava passada per aigua, que divertit!

Comencen les sortides per grups, cada minut en surt un, jo em trobo al minut 8, així que encara haig  d’esperar una mica i els nervis comencen a aflorar. Criden al meu grup en el que ens trobem sis noies, totes concentrades però a la vegada ens donem ànims, fins que… 3,2,1 sortim!

La Duna com sempre surt a tope, dóna un esprint que m’he de posar les piles per seguir-la, fins i tot tinc a la Inés i una altre corredora davant meu i veig que tenen alguns problemes amb els gossos, però passat el primer quilòmetre, la Ines l’avança i la noia es queda darrere meu. Comencen els basals d’aigua que semblen piscines, jo en un d’ells pensava que m’ofegava perquè en va arribar l’aigua fins als genolls.

Aquest ritme l’aguantem fins que la Duna a de parar per fer les seves necessitats (que hi farem, això son els nervis, perquè ja les havia fet abans), en aquest moment m’avancen dues noies i tornem a la carrera. La Duna poc a poc es va cansant, perquè va afluixant i llavors arriba el meu torn d’animar-la, li dic coses (maques jeje) com si sembles una boja i sembla que fa efecte. Pel camí em trobo al Xavi amb el Ron i veig que no es troben en el seu millor moment perquè el Ron va una mica lent, els avanço  i poc a poc puc avançar a un noi i a una noia també. El final de la cursa s’està apropant, la Duna i jo estem totalment xopes, menys mal que porto un top, perquè sino semblaria una altra cosa, amb la samarreta tota mullada… S’està posant interessant perquè queden uns metres i tinc a una noia de la meva categoria just al darrere, una altra veterana i quan estem arribant a la meta em passa al costat una altra noia que m’espanta i tot de com ve de ràpid. La cursa s’acaba i tinc trenta minuts per preparar-me pel bikejoring, quin matí!

Deixo a la Duna al cotxe i agafo la bici, l’Ariadna em dona a la Tula, que es la primera vegada que fa una cursa de bikejoring i a més no em coneix, així que amb la butxaca plena de llaminadures per gos, marxem les dos a la sortida. No les tinc totes amb mi, perquè l’Ariadna tenia que participar també, però per una caiguda amb la bici entrenant no ha pogut ser i la Tula no te cap estímul per córrer, però provarem a veure que surt.

Comencen les sortides de bikejoring, el Xavi i la Inés m’ajuden a preparar-me i animem a la gossa per a que es motivi. 3, 2, 1… i sortim! Animo a la Tula tot el que puc per a que arrenqui a córrer, però ella em mira com dient-me que no entén res i comencem un plàcid passeig. Per fi m’avança la Lali amb l’Snow, un gos que tampoc es d’ella, pel que es troba en una situació similar a la meva. Aconseguim que els dos es motivin, però amb la conseqüència que es van esperant l’un a l’altre, la Lali sembla desesperada però amb paciència va animant a l’Snow i poc a poc va tirant cada cop més, la Tula el segueix i comencem a gaudir del recorregut. Quan arribem a la meta diuen el meu nom, he arribat la última, però estic contenta perquè la Tula m’ha agafat més confiança i les dos finalment hem pogut passar una bona estona i emportar-nos una gran experiència de record.

Com sempre ho hem passat molt bé, però he de reconèixer que aquest canicross ha sigut especial tant per mi, com crec, per tots els socis del club. De fet el més impressionant, es que amb una climatologia tant adversa com ens vam trobar i que en un inici podia semblar que dificultava les coses, va afavorir el gran èxit d’aquest canicross perquè va marcar la diferencia amb els altres i perquè els organitzadors van saber donar-li la volta per transformar aquest fet en positiu. Estic molt orgullosa de formar part d’aquest club, perquè sap veure la part positiva de tot allò que per uns altres no te cap valor, això de fet va una mica pels socis que normalment no guanyem, però que ens animeu en cada cursa i ens feu sentir valuosos.

Felicitar també als que vau aconseguir pòdium i vau deixar com sempre al club en un llistó molt alt com:

–          En categoria sènior masculí canicross: en primera posició Javi Torres amb el Tom i en segona posició Xavier Masramon amb el Buk.

–          En categoria sènior femení canicross: en tercera posició Inés Hernández amb la Tsuna.

–          En categoria veterans C: en primera posició Santiago Mesa amb el Dexter.

–          En bikejoring categoria general: en tercera posició Guifre Boria amb el Trau.

Moltes felicitats a tots per la gran cursa que vau fer i moltes gracies a tots els col·laboradors que vau participar en aquest gran canicross:

–          Gosesport Catalunya
–          ACE Bombers Barcelona
–          Ajuntament Terrassa
–          ACE Bombers Terrassa
–          Cotècnica Màxima
–          La casa de Casasayas
–          Xitos vins i tapes
–          Centro de fisioteràpia Peñalver
–          Comed
–          Animals Dog
–          Deli dog
–          Granier panes artesanos
–          Kñera esports
–          Double tree
–          Xkorn
–          Tostaderos Sol de Alba
–          Banc Sabadell
–          Carlos Pérez fotografia
–          Cultura pràctica Arc
–          The Can Cake Bakery
–          Silincode
–          Fruites Martinez

Entrenament Bonastre + calçotada

Crònica de Xavi i Buk

Primer dissabte després de Nadal, l’equip Gosesport ens posem les piles per començar l’any a tope, i el dia abans del primer debut de l’any quedem per fer un entrenament com Déu mana: seguit d’una calçotada! 😛

Així que no perdem el temps, baixem a casa l’Oscar, l’amfitrió d’avui, que ens ha preparat un recorregut marcat per les terres tarragonines de Bonastre i que podrem fer en canicross i en bikejoring!

La Mireia, s’estrena en el seu primer entrenament col·lectiu en bikejoring. Desconeixedora del recorregut trialero que ens ha preparat l’Oscar, s’endinsa corriol enllà amb el Buk estirant fort! L’acompanyen la Cristina amb la Duna, l’Ariadna amb la Hoke, l’Oscar amb el Tro i el Jordi amb la Cendra. Jo porto l’Aker (el gos que parla pel facebook), que s’ha d’entrenar pel seu debut a Terrassa. I la Bruixa que ens segueix des de lluny, al seu ritme.

Als pocs km’s ja tenim una crisi matrimonial amb la Mireia. Així que després de diversos crits i trencar alguns plats, acabem per fer un canvi de gos, i la cosa millora substancialment – Gràcies Aker! -.

La resta del grup ens ha deixat enrere, però també gaudeixen del recorregut, alguns més aprop del terra del que haurien desitjat – eh Cristina!? -. Ho podeu veure en el fantàstic vídeo de l’Ariadna.

Després de l’entretingut entrenament anem cap a la masia on prepararem la calçotada. Els amfitrions no s’han estat de res: calçots, butifarres, pollastre, pastís,… Total que acabem tots a rebentar! Però oju que demà tenim cursa!! Així que quan comença a enfosquir-se el dia marxem tots cap a caseta a reposar!

En resum! Un dia Gosesport magnífic! Moltes gràcies a l’Oscar, la Sabrina i el menut Pol (o com diu l’Oscar, Trol! jejeje)

Campionat de Catalunya, Vilagrassa 2013

Crònica de Marc Molera i Nug

Dissabte mig matí. Sortim de casa direcció Vilagrassa cap al Campionat de Catalunya de Mushing i Canicross. En Nug nerviós,  ja que sospita que marxem cap algun indret i com és de costum en ell, borda que borda fins entrar al transportí.

Un cop som en terres lleidatanes, toca saludar tothom del club i altres companys d’esport.  Gran ambient i moltes ganes de córrer per part de tothom. Aquesta vegada tenim companys de club corrent en diverses categories: canicross, bikejoring i si continuem amb aquest ritme, en 4 dies tenim gent corrent en carros …. Temps al temps !!

Un cop arriba l’hora de les sortides, anem cap al punt on ens hem de situar. En aquesta cursa sortim per tandes i categories, sortim amb el grup dels més forts, tant gossos com corredors, però nosaltres juguem una altra lliga. En Nug, nerviós, borda que borda i la boca ja la té completament blanca i ni tant sols hem sortit …….

5,4,3,2,1,0 i sortim tots com llampecs però ja en el primer km els altres corredors agafen molta distancia i toca vigilar el Nug. Ell vol seguir el ritme i no ens podem permetre desfondar en el primers kms. Miro de buscar un ritme que sigui lleuger i al mateix temps constant. Li costa agafar el ritme els primers km. Controlo respiració, boca espumosa i disminuim ritme.  Ja no està tant pendent dels que portem davant. Ens treuen 2-3 de minuts. Ara comencem nosaltres. VINGA NUUUG !! JA TENIM EL RITME CONSTANT AGAFAT !! Ara sí, aquest ritme ja no el deixem i comença la nostra cursa, sempre pendent d’ell i que si en algun moment s’ha d’afluixar, doncs afluixem !!  ( sempre estic parlant d’una animal que porta quasi 5 anys corrent canicross i quasi 8 anys d’edat ). El circuit no és que sigui el millor per nosaltres. És un circuit de 5km 800m., pla, amb alguna pendent i molt ràpid, molt !! Nosaltres som més de corriols !!

Venim d’estar un temps parats per problemes físics i això es nota, però anem amb moltes ganes i il·lusió de tornar a agafar el ritme. Fem la nostra cursa amb relleus amb el Guifré i l’ Ula fins arribar a la meta. Bon paper. Estem parlant d’uns 26 minuts i el Nug, com no pot ser d’una altra manera, entregat i cansat , però contents pel paper fet. Ara toca descansar i agafar la 2ª tanda del diumenge com puguem, doncs notem cansament a les cames i tampoc vull apretar al Nug 2 dies seguits.

La gent del club, com no pot ser d’altra manera, en els primers llocs i fent uns ” TIEMPASSUS”:  Santi del Valle , Javier Torres , Xavier Masramon , millorant cursa rere cursa i en  les diferents categories en Marc Gallego , David Pararol ,  Jordi Puigdollers, Jordi Vinyals , Guifré Boria , Beni, Josep Fornells , Marta Nogueira , Inés Hernández, Santiago Mesa , Cristina Cruz , Núria Gubianes , Marta Picas , Ariadna Samper i com altres companys (Jordi, Òscar, Ricard, Gerard …) tots tots amb una batalla personal a fer en cada cursa: el temps , el gos , superació personal etc etc … Jo en tinc una de molt clara: que gaudeixi en Nug i diumenge afrontar la segona mànega amb il·lusió però pendents del jefe ……aviam com el tenim per tornar fer els 5km 800m .

Toca diana diumenge i tots un altre cop als seus llocs de sortida. Avui toca sortida tots junts i en massa.

5,4,3,2,1,0 sortim i el mateix. La gent agafa distància i ens quedem amb els mateixos companys d’ahir: en Guifré i l’ Ula. Anem fent relleus i controlant en Nug en tot moment. Un altre cop toca fixar el seu ritme i la seva respiració. Com de costum, un cop agafat el ritme, veig que anem fent el circuit i cada cop el veig millor i que vol apretar. En la pujada fins i tot em sorprèn notar que de cop i volta empeny de mi i puja la pendent al galop !! Collons Nug !!!! Apretem per intentar que es desgasti el mínim possible i mantenir la línia de tiro en tot moment destensada. En tot moment l’animo i comencem una meitat de cursa de traca i mocador !! Just arribar a dalt de la pendent, l’agafaria i li donaria un petonarro però no pot ser !! Hem de continuar amb la cursa. En Nug agafa un ritme i no el deixa, galopant i constant. I quan veig això, com no tinc que donar-ho tot !!………Si es que  cada cursa és una lliçó d’entrega !!  Galopa galopa i comencem a veure corredors al davant nostre. No baixa el ritme i recuperem minuts perduts en la 1ªera meitat del circuit. Mantenim el ritme, animant-lo tant com puc i sempre que porti la línea destensada.

Disfrutant d’ell, de la cursa i del dia de sol que fa, arribem a la meta. No tinc paraules d’agraïment. Porta 2 dies de cursa i el paio en plena pendent és quan ho dóna tot, tiba i puja corrents !!

Arriba rebentat però encara té força per bordar i cridar els altres gossos i corredors i rebre la seva merescuda abraçada. Ets un crack i tot un exemple d’entrega !! Sí senyor !!

Què li puc dir ??  Només gràcies Nug per dies com avui. Aquesta és l’ última temporada i ha de ser la millor. De moment ho estem aconseguint !!

Un cop finalitzat el campionat, veiem com els corredors del club ocupen las primeres posicions i si no, per segons, no s’ha pogut aconseguir !! Però el treball i la constància de molts de vosaltres es veu setmana rere setmana, en cada cursa, i d’això se n’ha d’estar molt orgullós!!

El club té podis en Canicross i  Bikejoring i com he dit anteriorment, temps al temps, en 4 dies competim amb carros !!

  

Una abraçada per tots, salut, kms i gràcies per ser com sou !!

Vídeo del 1r Canicross de Terrassa i 1a Copa Canicross Bombers 19/01/2014

A què espereu per apuntar-vos?! Inscripcions obertes!

5è Trofeu Can Pradell (Vallgorguina)

Crònica de Guifré Boria, fotos d’Ariadna Samper i Pepi

Com cada any tornem al mateix circuit, aquell que ens en recordem per aquella pujada final de la qual qui arriba justet rebenta.

Aquest any s’ha ajuntat la Copa d’Espanya amb la Lliga Catalana, no com anteriors edicions que es realitzaven dues curses en dies diferents. És la gran cursa de l’AEM on l’organització intenta donar-ho tot i ser el més professional possible.

Reglament en mà comença el cap de setmana…la gent ha anat arribant molt dispersa i amb molta il·lusió, no sempre es pot córrer amb els grans protagonistes de la Copa d’Espanya, és una bona ocasió de posar-se a prova i veure que no estem tant lluny.

Com sempre GOSesport arriba amb el seu ambient tant característic i veiem el cotxe del nostre presi ple de pinso i paperassa perquè tots puguem competir en aquest event. Control veterinari sense veterinari que pels motius que siguin el passaran a l’arribada cosa que esta bé, no seria la primera vegada que algú acaba amb un gos que no és el mateix que el d’inici.

El dissabte els primers en sortir és la categoria de canicross, dividit en 3 sortides, dues barrejant sèniors i veterans i l’altra les noies.

Tots col·locats als llocs que designa l’organització en la sortida i sortida…ràpida, caòtica i ja tenim al nostre Santiago pel terra, la KIRA li ha tornat a liar la sortida, però no ha estat res, s’aixeca i es posa al ritme de cursa.Segona sortida sense complicacions on un Santi actiu no vol que se li escapin els primers, i un sorprenent David que cada cop els entrenaments li donen els seus fruits.

I l’espectadora de luxe, la ULA que decideix fer un passeig pel circuit i em fa poder gaudir de la cursa en poder veure com va el segon grup. I el tercer grup de les noies on es continuen mantenint les posicions de les últimes curses de la Copa d’Espanya.

Comença el torn de les bicis i dels carros…tots enfilats i 5,4,3,2,1,….i a gas frenètic, el TRAU a fondo a les baixades i jo rebentat a les pujades, en Gerard a gas a les pujades i el TITH al costat a les baixades, d’aquesta mànega es podria haver fet un únic equip.

Quan tothom comenta les jugades, després de que els carros acabin, comencen les sorpreses per a molts…ja ho he dit, reglament en mà. Aquesta vegada els jutges han fet la seva feina i han decidit sancionar les coses que tot participant ha de saber del reglament. Cauen minuts i sancions a molts corredors cosa que sorprèn, i analitzant-ho en fred hi ha molts encerts, però també algun error. Entre tots, jutges i corredors, anirem millorant i procurant fer gran aquest esport.

 

El diumenge tothom sabia que les normes s’havien de complir i ningú improvisa, l’organització no posa cap sanció, sembla que els participants han escarmentat i es decideixen a seguir les normes del joc. Avui surten els carros en primer lloc i després canicrossers deixant pel final les bicis.

Les sortides avui es fan pel temps de la primera mànega posant els millors a la primera i els no tant bons a la segona. Avui si que tothom ho dóna tot, el Santi arriba marejat i és ates pels metges (ICA). En Javi arriba amb un somriure impressionant. En Xavi espectador de luxe dels primers amb en Marc G, David ja casi estàs allà, ànims. Jordi V. molt bon primer campionat, el FOSC ni el vaig ni sentir passar, un canvi molt bo Pep, m’encanten els teus pantalons que van fer furor entre el públic.

I com no, la Cendra que quan veu que en Jordi llença la tovallola, ella li torna a recordar que són un gran equip. En aquest segon dia vaig poder gaudir de l’amistat de la TSUNA i la ULA, no volien córrer separades i fins que no va arribar la Lali no se li van passar les ganes de jugar, molt bé Inés per la teva paciència. En JAN en cursa sense donar-ho tot, el dia que ho doni la Nuria traurà el fetge. Gràcies a la Marta P. que va deixar un dels gossos a la Cristina per poder córrer.

Torn de les bicis, que sortim en ordre de resultats i ho donem tot, molt cansat però vam baixar més d’un minut el temps del dia anterior, amb la setena i vuitena posició de la classificació general meva i del Gerard.

Una Segona posició del nen que li dóna ales per les següents curses i un dinar de la “ost….” a casa d’en Xavi on els gossos van disfrutar d’allò més. Cada cop queden menys llocs per visitar dels socis del club que és una forma molt divertida de poder coneix-se’ns una mica millor.

Gràcies Beni per fer-me gaudir dels meus gossos i sobretot a tu, Berta, per ajudar-me en tot moment.

BRAVO GOSESPORT, Gràcies a tots i ens veiem a Vilagrassa.

Felicitats Santi i Daya!

El nostre soci Santi del Valle i la seva gossa Daya són els campions del Campionat d’Espanya de Mushing Terra en la categoria de Bikejoring (gossos nòrdics).

Moltes felicitats!!! 🙂