I nosaltres els canicrossers, com entrenem?

Els circuits de canicross són curts, entre 6 i 10 km, alguns solen incorporar desnivells importants, tant de baixada com de pujada, i poden tenir importants graus de dificultat tècnica que es veuen incrementats pel fet de portar el gos estirant. Per tant, l’entrenament del canicrosser ha de ser similar al que segueix un corredor de muntanya d’esprint. Com que d’aquest tema hi ha molt escrit no entrarem al detall, només puntualitzarem alguns aspectes a tenir en compte de forma específica.

Cal integrar a l’entrenament una part anaeròbica important, doncs l’explosivitat de les sortides i els canvis de ritme, són constants en el canicross i no hi ha descans en les baixades. A més, les velocitats que s’assoleixen són força elevades (inferiors a 4min/km), per això és bàsic entrenar fent sèries curtes, millorant així la capacitat aeròbica i la llargada de la gambada.

Al portar el gos lligat a la cintura també s’incrementa el treball de la zona abdo-lumbar, i per tant és important fer un treball específic de reforç d’aquesta zona.

També s’haurà de tenir cura de les articulacions i lligaments, doncs tot i ser distàncies curtes el fet de rodar a intensitats elevades o portar el gos estirant a les baixades incrementarà la càrrega d’aquestes parts. Els exercicis de propiocepció, flexibilitat i de musculació han d’estar a la nostra planificació d’entrenament, sobretot a la pretemporada.