Entrenament
Tècnic
Una part molt important de l’entrenament de l’equip es la coordinació entre el corredor i el gos. Hi ha 5 ordres bàsiques que ens permeten tenir un control òptim per tal de seguir els circuits:
- Estirar: Hike, Go, Corra, Endavant, Tira, Va, etc.
- Aturar-se: Stop, para, alto, etc.
- Accelerar: Pick it up, Ale, ràpid, etc.
- Anar al costat o a poc a poc: Easy, fus, lent, junt, costat, etc.
- Girar a la dreta: Gee, Dreta, Right, etc.
- Girar a l’esquerar: Haw, Esquerra, Left, etc.
Moltes vegades no es presta atenció a aquesta part de l’entrenament quan és una part essencial i decisiva en els moments més importants de la cursa, a més d’un element essencial de seguretat en la pràctica del canicross.
Ho podem treballar de forma complementaria amb la part física o de forma específica els dies de descans. Hem d’intentar simular situacions semblants a les curses, tant en muntanya com a dintre ciutat (quin canicrosser no s’ha enganxat mai amb la farola a l’esprint final?).
Físic
Els entrenaments s’han de planificar segons l’època de la temporada:
En pretemporada les distàncies s’han d’anar ampliant de forma gradual, començant per distàncies no superiors als 5km i començant a baixes velocitats.
Durant la temporada les distàncies de treball no haurien de superar els 10-12km, i la sessió s’hauria d’estructurar en 1-2km d’escalfament (gos deslligat) a ritme suau -> Treball fins a 10km (gos lligat i estirant) -> 1km de recuperació (solt).
Quan acabem la temporada cal realitzar un període de retorn a la calma de forma progressiu, no podem parar de cop els exercicis sinó que s’han de reduir de forma gradual.
Fora de temporada es pot sortir a córrer quan les temperatures són més baixes i amb el gos deslligat. També es poden realitzar jocs i exercicis en les hores de menor Tº (agility, discdog, recerca, etc) i tirades llargues caminant.
Els entrenaments han de ser progressius i variats per incrementar la motivació. Cal respectar els descansos entre entrenaments per que puguin recuperar les càrregues. Per augmentar la velocitat és molt útil sortir en bikejoring. I tant en bikjoring o en canicross és útil anar lligant i deslligant el gos en funció de la seva motivació, si no estira el deslliguem i quan veiem que torna a motivar-se el tornem a lligar.
S’ha de diferenciar quan el portem a córrer de quan el portem a passejar, per exemple cada cop que sortim a córrer li hem de posar l’arnés i no li hem de posar mai quan anem a passejar, així ell relacionarà l’arnés amb córrer.
Durant l’entrenament, sempre que vagi lligat s’ha de centrar amb la seva tasca, no li hem de deixar fer caques ni pipis ni olorar. Hi ha races en que és més fàcil assolir aquesta concentració, d’altres s’haurà de treballar de mica en mica.
Podem fer entrenaments on els portem arrossegant pes, el nostre o un pes mort, i és important que els hi fem estirar amb força i els oposem resistència a diferents nivells.
És molt eficaç fer entrenaments en grup de tant en tant per reforçar la motivació.
On entrenem?
Els entrenament s’han de fer sobre terra o superfícies toves. L’asfalt s’ha de minimitzar, sobretot en temperatures elevades o quan fa Sol ja que desgasta els coixinets de les potes.
Si s’ha d’entrenar sobre asfalt o superfícies abrasives és recomanable utilitzar botes, sobretot a les potes de darrere que són les que traccionen més.
Sempre que puguem hem de mirar d’entrenar per senders o corriols, doncs solen tenir una superfície més tècnica, amb majors desnivells i són més canviants, cosa que afecta directament a la motivació del gos. A més al ser estrets van molt més dirigits i hi ha menys distraccions.
Independentment de la superfície és important revisar les plantes de les potes i aplicar-hi regularment crema hidratant, a poder ser cicatritzant.
GOSesport Catalunya 