Canicross de Gavà

Crònica de l’Anna i la Muga (22 de febrer)

Aquesta crònica no comença el diumenge al matí a les 6h, sinó que comença el dimecres a la tarda quan anem a entrenar amb el Roy (el meu gos). Quan portem uns 2km el Roy es planta. No és el primer cop, i com que els dos som novatos decidim que lo de córrer no és lo que a ell li agrada. De la mateixa manera que passa amb els humans, no a tots els gossos els agrada córrer.

Arribo a casa i el primer que faig es “whatsappejar” al David, demanant-li si em deixaria la Muga per córrer a Gavà, que ja estic apuntada però m’he quedat sense company de cursa.

Ell em diu que síííí, que perfecte!!! Anirem a Gavà.

Aquesta és la meva tercera cursa de canicross i la segona amb la Muga. Ella i jo no ens coneixíem de res, però ara la nostre relació ja és… estupenda!! La de Gavà és especial per ella, ja que va ser la seva última cursa abans de que li diagnostiquessin la displàsia, o sigui que anem a disfrutar del moment!!!

Passats els controls veterinaris i esperant a la sortida, els meus nervis es comencen a notar. Veig als companys i companyes del club que es van posicionant, d’altres ja han sortit. Jo histèrica, la Muga, a la seva salsa: borda, estira, borda, estira… 3,2,1: SORTIMMMMM!!!

Anem enxufades cap amunt, l’aviso que jo sóc un paquet , que pari una mica perquè sinó em moriré allà mateix. Anem pujant i parem a saludar a la Natalia (s’ha de ser educat, eh!) i anem fent per un caminet planer on ens adelanta el grup que sortia darrera nostre. Cadascú ha de portar el seu ritme i nosaltres anem fent caminet.

Acabo de veure la primera pujada, miro a la Muga i li explico que ara anirem caminant, que jo no puc córrer fins allà a dalt. Ella amb la mirada em contesta: “reina, et pesa i molt el cul” i jo li contesto que té tota la raó del mòn.

Fa molta calor. El bistec de la Muga quasi toca a terra i jo m’he posat de tot (guants, buff, la tèrmica… que previsora que sóc) i ara em sobra tot! L’animo, l’animo i l’animo i anem pujant fins que ens trobem un voluntari que ens diu “VINGA, QUE VE BAIXADA!”. La Muga aixeca les orelles i em mira… disfrutem, Muga!!?? I corriolet avall s’ha dit! Estira que és una passada, com m’agrada. Dins el corriolet anem en fila tot un grupet, a la pujada m’han adelantat tots jajaja ara els hem tornat a agafar. Per mi és nou això de córrer en grup, perquè a les altres curses anava sola, m’agrada més anar amb gent!!

Seguim corrent pel corriolet i… us he dit que sóc novata, no? Doncs al mig del corriol i anant a fondo no em passa res més pel cap que anar saltant les pedres. Però al saltar-ne una de gran me n’adono que he quedat curta… em veig amb les dents al terra… menys mal que la Muga m’estira lo suficient per saltar-la! Em veia de cap a terra i passant un ridícul descomunal.

Acabem amb una forta pujada en la qual tornem a quedar-nos endarrere, però quan arribem a dalt… baixadaaaa! la Muga disfruta a més no poder i jo amb els talons, que em toquen al cul, la segueixo com puc, però no paro!! La cara de felicitat de totes dues deu ser tot un poema.

Ja començo a veure els voluntaris de l’avituallament, hem arribat les primeres del grupet, som unes màquines a la baixada jajaja aviso a la Muga que li tiraré tota l’aigua per sobre, és tant agraïda ella… em mira amb una carona de gratitud que m’encanta. L'”apretujo” perquè s’ho mereix i seguim el nostre descens, fins que torna a venir una pujadeta on posem el fre de nou.

Tornem a fer pujadetes i baixadetes… ens mig perdem… però de cop sentim uns crits que ens són familiars. Ui, és la Natalia (que sàpigueu que ella no crida mai, avui és un dia especial jajaja), això vol dir que ja arribem a la META!! Ens enxufem de nou totes dues i acabem. Ole , ole i ole, que contenta estic! Un altre canicros a la saca! Abraço a la Muga, li dono les gràcies, la mullo  i anem a buscar un premi millor!! L’entrepà de botifarra, del qual, i evidentment amb permís o no dels seus humans, em parteixo amb la Muga. Se’l mereix, no!?

Gràcies, Muga. Aprendre d’una gossa com tu és el millor que em podia passar. I gràcies als teus humans per deixar-me compartir amb tu aquests moments.

Ara toca esperar, tot xerrant amb tothom, que els nostres compis de la samarreta groga pugin a dalt del podi. Aquests nois i noies no paren de guanyar!! Que grans sou.

Gràcies Muga, aprendre d’una gossa com tu és el millor que em podia passar. I gràcies als teus humans per deixar.me compartir amb tu aquests moments.

Ara toca esperar, tot xerrant amb tothom, que els nostres compis de la samarreta groga pugin a dalt del podi. Aquests nois i noies no paren de guanyar!! Que grans sou.